bondia.ad

Andorra la Vella Facundo Santana dv., 12/06/2026 Andorra la Vella, abril del 1955: l’avinguda d’Enclar, quasi intacta. Un any després, el pilot Adois Moulène va aterrar en aquest prat amb la seva avioneta Broussard.

La cosa va anar més o menys així: –Amic meu, l’únic que en recordo és que a la portada hi havia un escamot de soldats confederat, devia ser una historieta de la Guerra de Secessió, que defensaven una bateria d’artilleria. Res més. Però és que res de res. Ni el títol de la revista, ni de la sèrie de què es tractava, ni tampoc l’autor ni molt menys de l’argument ni de la resta d’historietes d’aquell número.

Ho avançàvem tres setmanes enrere per boca de l'ambaixador Eybalin, i ahir ho va confirmar la ministra d'Exteriors, Imma Tor: els universitaris andorrans s'equiparen a tots els efectes als nacionals francesos i quedaran per tant exempts de les taxes que sí que hauran d'abonar a partir del curs que ve els estudiants extracomunitaris. Era una qüestió tècnica, sí, però afectava directíssimament la butxaca dels prop de 400 joves que estudien a França –i de les seves famílies, és clar–.

El Campionat del Món de Trial  a l'aire lliure torna a Sant Julià de Lòria i visita el territori lauredià per 27a vegada. Toni Bou, pilot resident i del Repsol Honda HRC, arriba al país com a líder després del seu ple al Japó, a l'estrena de la màxima competició. A més a més, Gabriel Marcelli, també resident i company d'equip de Toni Bou, buscarà tornar a fer podi en un territori que coneix a la perfecció.

No ho té coll avall, però gairebé: l'any que ve hi haurà ClàssicAnd. Ho intueix, però la decisió la prendran les pròximes setmanes els ministeris de Turisme i Cultura, els comuns d'Ordino i de la capital, i els dos patrocinadors, Creand i MoraBanc. De què depèn la continuïtat del festival? La voluntat de totes les parts, ministeris, comuns i bancs, i no cal dir de la meva, és continuar. La decisió final la prendrà la comissió, que s'ha de reunir les pròximes setmanes.

Fa dies que sentim, als nostres països veïns, l’expressió “prioritat nacional”, utilitzada principalment per partits i moviments de dreta identitària i nacionalpopulista arreu d’Europa que defensen que els nacionals han de tenir preferència davant la resta de treballadors I treballadores en drets, recursos o reconeixement social. És un discurs que, fins fa poc, no havia tingut gaire recorregut a Andorra. O, si més no, no amb la intensitat amb què ha començat a aparèixer aquesta legislatura.

Doria, una prova de foc a Augsburg de cara al Mundial V. D. dj., 11/06/2026 De Praga a Augsburg. Mònica Doria, palista de la Federació Andorrana de Canoa i Caiac (FACC) i del Cadí CK, afronta l'últim gran test abans del Campionat del Món als Estats Units. Per tant, la palista competeix a la tercera Copa del Món de la temporada, la segona per a ella després de la de Praga. Avui competirà en caiac, demà en canoa i diumenge en caiac cros. "Em trobo bé i confio en el meu rendiment", va dir Mònica Doria.

Els investigadors han col·locat esperma humà en condicions de microgravetat dins un medi experimental que reprodueix l’úter femení, i en contra del que seria l’habitual –que els espermatozous trobin l’objectiu fàcilment–, els soldadets es fan el flagel un lío i és que, igual que els seus amos, només pensen a perforar. És el que em passava a mi a la nit metropolitana: sortia de casa buscant amb qui perpetuar l’espècie i acabava perdut de matinada a Collserola.

la parapública sigui cada vegada més propera als afiliats. Quant a la reforma de les pensions, demana un debat serè i rigorós i, sobretot, basat en dades, per tal de trobar solucions "sostenibles i socialment equilibrades". Què l'ha motivat a presentar-se? M'ha motivat la voluntat de contribuir a una institució que té un impacte directe en la vida de tots els assalariats, pensionistes i famílies del país.

S’han topat mai amb una d’aquelles situacions que per moltes voltes que hi donis intentant trobar-li un sentit resulta una tasca ja no impossible, sinó inútil? A mi em passa sovint, no sé vostès. L’altre dia, sense anar més lluny, sortia de la redacció amb el cel ja força fosc i de cop vaig veure un nen amb un sobrepès sorprenent assegut en un pedrís apunyalant com un boig una gran capsa de cartró. Espectacular.