Directa Distribution

La vida i l’obra del cantautor Raimon –nom artístic de Ramon Pelegero Sanchis, nascut a Xàtiva el 1940 i resident a Barcelona– han sigut objecte de molts estudis, però fins ara la seva llarga trajectòria artística i personal no havien rebut el tracte que li ha atorgat el periodista valencià Miquel Alberola: una completa biografia que podem considerar com el llibre definitiu sobre l’autor d’“Al vent”.

Terra i resistència. La resistència de la Terra, de la terra i des de la terra versus dominació de la terra. Monocultius i monopolis dels cultius. Manipulació, dominació i monopolis de les llavors. Pesticides, fertilitzants químics que enverinen, emmalalteixen i maten. Emmalalteixen la terra i, amb ella, tot ésser viu. Ens estem intoxicant i no és cap secret.

Hi ha llibres sobre el feixisme que intenten explicar-lo. I n’hi ha d’altres que ens ajuden a entendre per què, afortunadament, no ha acabat imposant-se del tot. Passarem. Vides per la llibertat, de Jordi Martí-Rueda, pertany a aquesta segona categoria. No és un llibre sobre els grans dirigents, les batalles decisives o els esdeveniments que ocupen els manuals d’història. És un llibre sobre persones. Sobre homes i dones que, enmig d’un temps convuls, van haver de prendre decisions extraordinàries.

La Barcelona d’avui és una ciutat més accessible, més inclusiva, més veritablement per a tothom que la Barcelona postolímpica de fa trenta anys? És evident que tenim un marc normatiu més avançat —des de la Convenció de les nacions Unides (2006) fins al Codi d’accessibilitat de Catalunya (2023)— i també hi ha més consciència social sobre l’accessibilitat gràcies a la lluita constant del moviment de la discapacitat; i tot això ha suposat clars avenços.

Moussa Bourekba és investigador principal del CIDOB (Barcelona Centre per a Afers Internacionals) i professor a la Universitat de Barcelona i la Universitat Ramon Llull.

Sovint, quan s’aborda l’anàlisi de l’ascens actual de l’extrema dreta a l’Europa, acudeix de seguida l’analogia amb els anys trenta del segle XX. Hi ha qui refusa la comparació amb l’ascens del nazisme alemany o del feixisme italià per ser un recurs massa suat. Però, i si el problema no fos l’analogia en si sinó que el que està viciat és el que creiem saber sobre l’auge del nazisme? Aquest és el punt de partida de l’historiador de la Universitat de París-Sorbona Johann Chapoutot.

Una amistat a la universitat i un estiu d’escoltar havaneres posen la llavor del grup De Gairó. Recentment, ha tret el primer EP, Si desembarco al poble, un combinat de tradició i respecte a la comunitat que els connecta amb els seus avis i àvies fet a la seva manera, diuen, i amb els codis culturals de la seva generació. Diuen que tot torna i que està de moda reivindicar les tradicions culturals. Sou d’aquesta corda? Ricard Munné: Jo crec que aquí es barregen moltes coses.

L’estiu del 2010, després d’anys de perseverança de moviments socials de tot el planeta, l’Assemblea General de Nacions Unides reconeixia en la seva Resolució A/RES/64/292 el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, emmarcant-lo en la categoria de dret indispensable per a garantir un nivell de vida adequat i el gaudi de tota la resta de drets humans. La definició d’aquest Dret Humà a l’Aigua se sustentava, entre d’altres, en l’Observació General Núm.

Sabem que els porcs són intel·ligents i que els encanta jugar, que les vaques tenen millors amigues i no produeixen llet perquè sí, que milions d’animals passen per laboratoris cada any o que els escorxadors són espais dissenyats perquè no hàgim de mirar què hi passa dins. Però entre saber-ho i integrar-ho hi ha un abisme.

Graduada en Ciències Culinàries i Gastronòmiques per la Universitat de Barcelona i la Politècnica de Catalunya, Sofia Alorda s’ha especialitzat en l’àmbit de la sobirania alimentària.