El Temps

Centenars de productors de raïm es van donar cita aquest divendres a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) per fer visible la situació que travessa el sector. És la manera com volen cridar l'atenció sobre el delicat moment que passa aquest subsector primari. «La situació és crítica», avisa David Sendra, responsable del vi i la vinya d'Unió de Pagesos. Una mena de tempesta perfecta s'ha congriat, diuen, per deixar-los a la vora del precipici. Els factors que hi intervenen són diversos.

Quan el laboratori canadenc Citizen Lab va publicar, l’abril de 2022, una investigació que identificava almenys 65 persones de l’entorn independentista català com a objectius d’espionatge amb els programes Pegasus i Candiru, va haver-hi una gran commoció política.

Es manté la situació d’«emergència lingüística» dels últims anys. Aquest és el crid d'alerta llençat pel president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, a la presentació de l’InformeCAT.

En una època marcada per la immediatesa de la informació i la transformació dels hàbits de lectura, La Llibreria de la Universitat de València continua consolidant-se com un espai de referència per a la difusió del coneixement, el pensament crític i la cultura. Situada al carrer de les Arts Gràfiques, 13, la Llibreria representa un dels principals punts de trobada entre la producció acadèmica universitària i la societat.

El 25 de juny passat, la Comissió Mixta d’Insularitat del Congrés i Senat aprovava amb el vot del PSOE, PP i Sumar reclamar a Aena —l’empresa propietària dels aeroports, amb el 51% de les accions en mans de la pública Enaire, que depèn directament del Ministeri de Transports— que revisi el projecte d’ampliació de l’aeròdrom d’Eivissa.

Dèiem en el capítol anterior que el tractat d'Almirra, signat el 26 de març de 1244 al Camp de Mirra entre l'infant Alfons de Castella i el seu sogre Jaume I, segellava un acord en què es delimitaven els territoris d'expansió de les corones de Castella i Aragó. Un acord que pretenia repartir-se les terres encara per cristianitzar i ocupades per població musulmana, amb la qual cosa es dibuixarien els límits geogràfics del regne de València.

A la boca d’Alberto Núñez Feijóo, imperava el silenci. Com si es tractara d’un tabú, d’un tema expressament prohibit sota pena de llei, el líder dels populars estatals havia evitat confirmar Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana i actual comandant del PPCV, com a candidat a les eleccions valencianes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges El màxim tabú per a la dreta (i bona part de l'esquerra) valenciana és el concepte de Països Catalans. Dic jo que si no existiren, no caldria haver fomentat des de la Transició un odi irracional i furibund cap a Catalunya, ni haver gastat tantes energies polítiques a separar valencians de catalans, com quan es multà ACPV pels repetidors de TV3 (sufragats amb diners de milers de valencians anònims).

La política catalana viu una etapa de redefinició. El cicle del procés ha quedat enrere, les prioritats dels ciutadans han tornat a centrar-se en qüestions com l'habitatge, el cost de la vida o els serveis públics, i els partits busquen adaptar-se a una societat menys mobilitzada pel conflicte nacional. Però una pregunta continua oberta: qui ocuparà l'espai central del catalanisme durant la pròxima dècada?

—Les dones i les ombres és una història molt propera, sobre una masia que podia ser de la seva família, i les peripècies de dues famílies que s’hi retiren quan comença la Guerra Civil. És molt autobiogràfica? —Jo no volia fer ni una novel·la històrica ni unes memòries.