El Temps

Sovint diuen que la història està escrita pels vencedors i protagonitzada per aquells que n’eixiren victoriosos. A la memòria del país, hi ha personatges sepultats per un mant de silenci i desinterès; per un oblit que s’accentua si a la seua biografia hi ha capítols d’enfrontament als poders establerts i de lluita per la cultura, la identitat i la llengua pròpia del territori valencià.

Elena Prades és informàtica i té dos fills de 5 i 7 anys. Tant ella com el seu home treballen i, per tant, a l’estiu han de buscar opcions per a la cura dels xiquets. Com que viuen lluny de la família, la conciliació se’ls complica molt. «Vivim a Benifaió, però realment som de Castelló. És a dir, no tenim ningú que ens ajude». En la majoria d’escoles d’estiu, els xiquets acaben entre la una i les tres de la vesprada, de manera que Prades i el seu home havien de buscar altres alternatives.

—És alcalde del municipi des de 2019, quan va accedir a l'alcaldia del bracet d'EU i Compromís. L'any 2023, en què el Botànic va perdre les eleccions, va aconseguir el millor resultat obtingut mai per un candidat al municipi: dotze regidors i el 43,9% dels vots. Feia menys d'un any que Volkswagen havia anunciat que Sagunt anava a ser la seu de PowerCo. En quina mesura el bon resultat obtingut en aquelles eleccions es va veure reforçat per la decisió de Volkswagen? —Això mai no ho sabrem.

Diccionari català-valencià-balear (Foto Nova Editorial Moll) Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges La Nova Editorial Moll ha fet coincidir el 125è aniversari de la famosa Lletra de convit de mossèn Antoni Maria Alcover amb l’anunci que la Institució Francesc de Borja Moll està enllestint la nova digitalització de la magna obra de la llengua catalana, el Diccionari català-valencià-balear.

—Com sorgeix la idea d’escriure aquesta novel·la? —Jo venia de fer Torturades i La puta i la santa. La primera és un assaig dur, i l’altra és una novel·la que també té aquesta duresa. Aleshores vaig pensar que ens feia falta humor. Vaig dir: «Necessitem riure». Jo vinc de la sèrie de la Xènia, tinc molts lectors que ara són joves, i em vaig llançar a escriure una chick lit. El que passa és que m’he adonat que agrada a totes les edats. Les reaccions han sigut genials, n’estic molt contenta.

Centenars de productors de raïm es van donar cita aquest divendres a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) per fer visible la situació que travessa el sector. És la manera com volen cridar l'atenció sobre el delicat moment que passa aquest subsector primari. «La situació és crítica», avisa David Sendra, responsable del vi i la vinya d'Unió de Pagesos. Una mena de tempesta perfecta s'ha congriat, diuen, per deixar-los a la vora del precipici. Els factors que hi intervenen són diversos.

Es manté la situació d’«emergència lingüística» dels últims anys. Aquest és el crid d'alerta llençat pel president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, a la presentació de l’InformeCAT.

Quan el laboratori canadenc Citizen Lab va publicar, l’abril de 2022, una investigació que identificava almenys 65 persones de l’entorn independentista català com a objectius d’espionatge amb els programes Pegasus i Candiru, va haver-hi una gran commoció política.

Dèiem en el capítol anterior que el tractat d'Almirra, signat el 26 de març de 1244 al Camp de Mirra entre l'infant Alfons de Castella i el seu sogre Jaume I, segellava un acord en què es delimitaven els territoris d'expansió de les corones de Castella i Aragó. Un acord que pretenia repartir-se les terres encara per cristianitzar i ocupades per població musulmana, amb la qual cosa es dibuixarien els límits geogràfics del regne de València.

A la boca d’Alberto Núñez Feijóo, imperava el silenci. Com si es tractara d’un tabú, d’un tema expressament prohibit sota pena de llei, el líder dels populars estatals havia evitat confirmar Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana i actual comandant del PPCV, com a candidat a les eleccions valencianes.