El Temps

El 2021 veia la llum Plançó (Circuit Escena Jove Ponent-Pirineu), amb l’objectiu principal d’apropar les arts escèniques al jovent, estimular-ne el pensament crític i fomentar la participació activa en la vida cultural del territori. Plançó s’articula com un circuit itinerant amb parada a diferents pobles i ciutats de les comarques lleidatanes, com ara Lleida, la Seu d'Urgell o Tàrrega.

Qualsevol persona amb curiositat però sense informació prèvia que s’enfronte a la part musical del projecte de Laia Borràs i Pau Senserrich és possible que experimente una certa desubicació. La recuperació de cançons de bressol i altres peces tradicionals actualitzades amb elements electrònics o discursius procedents de la contemporaneïtat és un operatiu recurrent els darrers temps. Passa que a aquells elements s’hi afegeixen sonoritats aflautades però difícils d’identificar.

—Després de gairebé nou anys de judicialització del procés, quin balanç fa de les causes contra els principals dirigents independentistes? Podem parlar d'una correcció dels excessos judicials? —El dret és un mecanisme per resoldre conflictes, però té una dimensió coercitiva que, en aquest cas, s'ha utilitzat de manera esbiaixada per reprimir la dissidència política. No s'ha fet un ús normal del dret, sinó que se n'ha fet, al meu entendre, un ús pervers.

La fascinant història del museu arrenca fa més d’un segle, quan l’any 1917 es fan importants descobriments a càrrec del pastor Albert Roda i Segarra en la Cova dels Cavalls. Per la seua transcendència, la descoberta desperta immediatament l’interès dels investigadors, no sols valencians. Més tard, amb el temps, es descobririen les coves del Civil o de Ribassals, les coves de la Saltadora, la cova Mas d’En Josep i algunes més.

El PSOE i Més estan enllestint un pacte preelectoral per fer candidatures úniques al Senat a cadascuna de les Illes. A les quals se suposa que, després, s’hi afegiran -o almenys no competiran- els partits minoritaris de la resta de l’esquerra. En el cas eivissenc el pacte ja es va fer el 2023, amb èxit i el senador únic que triava la circumscripció que formaven aleshores Eivissa i Formentera va ser per a l’esquerra: PSOE, Esquerra Unida, Sumar i Ara Eivissa.

–Els Dietaris de la República i la guerra que heu editat a Tres i Quatre havien estat publicats però amb una censura que heu eliminat, oi? –Enric Pujol: -Ja hi havia una base publicada, a Al llarg de la meva vida, però aquesta obra va sortir publicada l’any 1970 i han passat més de cinquanta anys. Si editàvem ara aquest dietari, tots els dietaris del Soldevila quedaven disponibles al mercat. No estan ordenats perquè s’han anat publicat en funció del que anàvem trobant, però estan tots.

La seva pintura està travessada per una espiritualitat que, segons explica, l’ha acompanyat des de petita. Va estudiar Belles Arts i un expert en moda a la Universitat Francisco de Vitoria, a Madrid, però tenia clar que volia alguna cosa més que una formació, i era un lloc propi des d’on poder pintar. En acabar els estudis va tornar a Talavera i es va llançar a la piscina. Fa quatre anys que el seu estudi, caòtic i amb una bellesa antiga que el fa únic, és casa i taller alhora.

—No sé què és més impressionant, si haver arribat a 20 àlbums publicats o el quasi mig segle fent cançons i participant en projectes diversos. El directe celebrant el 35 aniversari (35 anys de Miquel Pujadó, 2018) ja queda molt lluny. —Sí, clar. Semblava que fos molt de temps i ara fa molts anys d’això. És curiós, perquè vaig començar en l’època més dura, els anys 80, que semblava que la cançó estava... —Caducada. —Més que caducada, perseguida.

Els valencians estaven disposats a desafiar els tòpics imposats des de Castella. El general Joan Baptista Basset havia exhumat l'esperit irreductible dels aborígens i havia estat aclamat com a comandant de la revolta per defensar els furs de l'amenaça borbònica. La Marina Alta s'havia erigit en el bressol insurrecte contra el desig de l'ocupant. Pego es posaria a les ordres dels maulets i ensenyaria les dents contra els segles de foscor que anunciaven les tropes francocastellanes.

Des dels fets del Cu-Cut (1905) fins a l'1-O, passant per les prohibicions del català a la vida pública durant el franquisme, la Base de Dades sobre la Catalanofòbia recull centenars de casos de discriminació contra els catalans des de 1900. Agressions verbals, vetos i menysteniment han perseguit la llengua del país durant segles.