Es tentador dejar que la derecha y la ultraderecha sigan en su camino de exageraciones (sobre Ceuta, sobre Sánchez, sobre España, sobre el Islam), hasta que su aceleración hacia el disparate se les gire en contra y Pedro Sánchez resucite por enésima vez por la simple fuerza del fanatismo de sus rivales. Sin embargo, cuando empieza a haber riesgo para la convivencia, no está de más pedir contención. Y, mira, si frenan sus excesos y acaban ganando, pues será una alternancia más.
Is this you? As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.
Claim your profile
Articles by Francesc Trillas
Pot sortir bé l'aposta del Barça per la resurrecció?
IdiomacatalàDeutschEnglishespañoleuskarafrançaisgalegoitalianoportuguêsromână
Los barrios de La Marina y el fracaso de las políticas escaparate de Collboni
Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial. Clica aquí i ajuda'ns! Los graves episodios de violencia vividos las últimas semanas en La Marina han generado una preocupación profunda y legítima entre muchas vecinas y vecinos.
Políticas públicas y empleos de calidad en el sector cuidados
IdiomacatalàDeutschEnglishespañoleuskarafrançaisgalegoitalianoportuguêsromână
La ruta de l’elefant de Milanović i la interacció entre desigualtat global i local
IdiomacatalàDeutschEnglishespañoleuskarafrançaisgalegoitalianoportuguêsromână
¿Un país gobernado por interventores?
En un país donde casi todo lo que hacemos —contratar, subvencionar, conveniar, pagar, modificar presupuestos— tiene impacto económico, este poder técnico se convierte a menudo en un poder de facto. No porque quieran gobernar, sino porque el sistema les ha dado la llave de paso de la gestión pública. Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
La esperanza municipalista frente a la ola reaccionaria
Hace ya más de diez años, en el marco de las energías del 15M, se abría el ciclo del nuevo municipalismo. Un conjunto de candidaturas impulsadas desde espacios de movilización ciudadana, en confluencia con diversas izquierdas alternativas, irrumpieron en el escenario electoral… y ganaron.
La ciutat dels somnis contra la internacional de les tenebres
Barcelona torna a situar-se al centre del debat polític global. Més de 30 anys després que Peter Gabriel definís la ciutat com un lloc “on els somnis es fan realitat”, l’esperit d’aquella època revifa amb la recent Mobilització Global Progressista. Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
La Ciudad de los Sueños contra la Internacional de las Tinieblas
Barcelona revive su papel como epicentro progresista global frente al auge de la ultraderecha. Historia, política y futuro en una ciudad de sueños. Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Píldoras para aliviar la desmoralización y frenar la desafección
No tengo la solución a la corrupción en la política y desconfío de quien diga tenerla; dejé de priorizar la regeneración política en mi actividad militante (quizás erróneamente) cuando vi que algunos que hacían bandera de la regeneración (conmigo) aprovecharon para dejar el PSC y sumarse al “procés” que, dicho con todo respeto para otras personas que lo abrazaron, fue entre otras cosas una estafa democrática.
Píndoles per alleujar la desmoralització i frenar la desafecció
No tinc la solució a la corrupció en la política i desconfio de qui digui tenir-la; vaig deixar de prioritzar la regeneració política en la meva activitat militant (potser erròniament) quan vaig veure que alguns que feien bandera de la regeneració (amb mi) van aprofitar per deixar el PSC i sumar-se al “procés” que, dit amb tot respecte per a altres persones que el van abraçar, va ser entre altres coses una estafa democràtica.
Joves: independentistes fa 10 anys i fatxes ara?
Fa deu anys a Catalunya, el mite que els joves eren independentistes va portar a enormes errors de càlcul per part dels líders independentistes tradicionals o sobrevinguts (“si no ara, és qüestió de temps…”) i a injustificats atacs de pànic per part dels seus adversaris democràtics. Un mite semblant, amb errors consegüents anàlegs, pot estar-se produint amb la idea viral segons la qual els joves, sobretot els homes, s’estarien tornant fatxes, o sigui d’extrema dreta.
La excepción de Barcelona 92
Ayuda Buscar en la ayuda Buscar en la ayuda La excepción de Barcelona 92 [1] Universidad Autónoma de Barcelona Localización: Alternativas económicas, ISSN 2014-9204, ISSN-e 2014-9913, Nº. 126 (julio-agosto), 2024, págs. 52-53 Idioma: español Texto completo no disponible (Saber más ...) Resumen El impacto económico y social beneficioso de los Juegos de 1992 fue singular, irrepetible y, probablemente, exagerado.
El mateix PSC de Reventós i Maragall
2021 o 1980: el PSC treu 33 diputats (amb Salvador Illa o Joan Reventós al capdavant) distribuïts quasi igual per circumscripcions electorals. 2024 o 2003: el PSC treu 42 diputats (amb Salvador Illa o Pasqual Maragall al capdavant) distribuïts quasi igual per circumscripcions electorals. El mateix número i distribució demogràfica que el 1988, sota el lideratge de Raimon Obiols.
Federalismo posnacional
El historiador Joan Esculies calificó de «postnacional» el discurso de Salvador Illa en Drassanes en el que desplegó el mensaje oficial de campaña que le llevará a las elecciones al Parlament de Catalunya del 12 de mayo. Este excelente discurso se puede encontrar en el dominio público aquí, y a mí me parece que se entiende mejor junto al discurso que Illa pronunció en la London School of Economics en marzo, menos filtrado por unos spin doctors que entonces todavía estaban trabajando a medio gas.
Vicente Salas: "La responsabilitat social de les empreses no pot substituir la responsabilitat de l'estat
IdiomacatalàDeutschEnglishespañoleuskarafrançaisgalegoitalianoportuguêsromână
Vicente Salas: «La responsabilidad social de las empresas no puede sustituir a la responsabilidad de los Estados» | política&prosa
Vicente Salas Fumás es un economista especializado en el estudio de la empresa como institución económica y social, muy admirado por sus colegas y alumnos. Nació en Albelda (comarca de la Llitera, Huesca, Aragón), en la Franja, en una familia campesina. Hizo el Bachillerato en Balaguer y por influencia de un médico catalán amigo de la familia, en vez de estudiar Ingeniería Agrónoma en Valencia como estaba predestinado, estudió en Esade, en Barcelona, con una beca.
Un pogrom i una Nakba al segle XXI
Qualsevol cosa que es digui per part de persones que no estem afectades i que veiem de lluny els esdeveniments a Israel/Palestina ha de partir de la modèstia i el respecte. No ens podem imaginar el dolor de les famíies i el patiment dels afectats.
El relato federal de la España europea
El discurso de investidura de Pedro Sánchez contenía el relato que tenía que haber ido en el texto del pacto con Junts. Dijo que los estados compuestos están entre las democracias más avanzadas del mundo, y estableció una continuidad entre la pluralidad de Europa y España. Santos Cerdán (el negociador con Junts), en una entrevista en El Diario, remató la narrativa añadiendo textualmente que la apuesta del PSOE era una España federal.
Recordar el futur de Barcelona
Albert Aixalà a Política i Prosa recorda els alcaldes democràtics de Barcelona des de 1979 a través de les seves paraules. Destaca el recordatori de Pasqual Maragall, i una frase per sobre de totes, adreçada als seus regidors: “quan arregleu un barri, esteu començant a arreglar el món”. No és saludable pensar que el passat sempre és millor. No ho és. Les coses no milloren ni empitjoren, sinó que evolucionen.
Per què fracassen les organitzacions. El cas del FCB
Per no ser titllat d’oportunista, que el Barça hagi guanyat la Lliga (una bona notícia), no ens ha de fer perdre de vista el seu declivi com a institució en els darrers anys. Aquesta victòria pot ser flor d’un dia, si el club no deixa de descapitalitzar-se pel que fa a tota mena d’actius (incloent els professionals). Tornar a l’elit del futbol europeu pot esdevenir impossible si no es reverteixen les raons subjacents al declivi institucional i organitzatiu.
El Barça, un club más
El periodista Simon Kuper ha narrado el ascenso y el declive del FC Barcelona, desde la adopción por fases del modelo del fútbol total holandés hasta la segunda llegada a la presidencia de Joan Laporta y la despedida de Leo Messi para ir al Paris Saint Germain.
L'incert retorn de l'independentisme al camp base
Després del fracàs de la fase insurreccional del “procés” independentista, semblaria que aquest moviment, o almenys els seus components més realistes, assagen un retorn a una mena de “camp base” del nacionalisme català.
The King of the rhetoric industries
The last book published by Simon Kuper (“Chums. How a Tiny Caste of Oxford Tories Took Over the UK”) provides the background to understand how a clown such as Boris Johnson could lead his country out of the European Union and become Her Majesty’s Prime Minister. Also, it helps us understand why his premiership soon imploded as a result of his lies, incompetence and dishonesty. Johnson predictably turned out to be a successful campaigner and a disastrous ruler.
A class experiment about investing in Venezuela and Switzerland
With the help of Erik Solé, a teaching assitant, I ran a class experiment (in my Introduction to Economics course at the new degree on Contemporary History, Politics and Economics at my University, UAB) using the instructions of the e-book “Experiencing Economics” of the CORE Project, based on the very useful Classex platform of experiments in class with mobile phones.
Negociar amb demagogs
El representant de la UE per negociar el Brexit, Michel Barnier, a Saint-Martin de Belleville, França, l'abril del 2021. Fotografia d'Elodie Gregoire. Abacapress.
We had everything
(This is an English version of my review of "Barça," the book written by Simon Kuper. The book review is originally published in Catalan in the paper version of the November issue of the magazine Política & Prosa) Barcelona is a city that has everything, prosperous and powerful. It is one of the best places to live on the planet, if you can afford it and you have the opportunity to do it. It is the place they chose to work and live some of the great talents of football, such as Cruyff and Messi.
No llores por mí, Leo Messi
Cuando el actual Presidente del Barça presentó su candidatura, y durante la campaña electoral que tuvo lugar el pasado invierno (cuando dijo que él arreglaría lo de Messi con un asado), Laporta tenía todos los datos sobre la ruina financiera del Barça, y conocía las reglas salariales de la Liga de fútbol. Las supuestas pérdidas “sobrevenidas” eran perfectamente previsibles.
De la revolta dels somriures al linxament a Cercas
El diumenge al matí es respirava optimisme entre els sectors de la societat catalana que venim reclamant un clima de major tolerància i respecte a Catalunya. Javier Cercas havia estat entrevistat a TV3 en un programa en directe important, i havia estat objecte d’un tracte correcte. L’escriptor havia aprofitat l’oportunitat per emetre una sèrie de missatges contundents i ben argumentats, amb educació, respecte i simpatia.
El coste económico del populismo
05/04/2021 00:33Actualizado a 05/04/2021 03:08 Cuando en los años 1990 el alcalde Pasqual Maragall visitaba los institutos para explicar a los jóvenes la transformación de la ciudad de Barcelona, les decía a los alumnos (ante su comprensible ansiedad por encontrar soluciones rápidas a los problemas) que tenían que ser “analíticos”, que tenían que huir de las explicaciones simplistas.
Reforçar les defenses contra el virus trumpista
Salvador Illa va dir en una recent entrevista que el PSC no havia plantejat suficient batalla intel·lectual a l’inici del procés independentista.
National Populism: the interesting Catalan case study
The economist Dani Rodrik mentioned in a recent interview the theoretical possibility that when the pivotal voters in elections are victims of a distributional shock in a crisis, the right wing parties are left farther away from the interests of these voters, and then these parties have stronger incentives to actívate identity dimensions. In Catalonia we have been seeing since the last global financial crisis that this possibility is probably more than a theoretical one.
Por qué fracasan los partidos políticos
Algunos economistas y científicos sociales se han preguntado por qué fracasan los países, y por qué fracasan las organizaciones. Claro, ni todos los países, ni todas las organizaciones fracasan, sino que lo que se preguntan estos autores es por qué algunos fracasan y otros no. Pero no conozco a nadie que se haya preguntado por qué fracasan los partidos políticos (o algunos de ellos), aunque espero que a raíz de este post mis amistades en la ciencia política corrijan mi ignorancia.
Cataluña necesita grandes empresas
La confluencia de las dos almas del independentismo (la comunitarista y la neoliberal) en ocasiones tiene consecuencias letales para la economía catalana. Ambas almas cruzan las fronteras de los partidos, y a veces aparecen flashes de ellas en la misma persona, especialmente en algunos exponentes de JxCAT. El alma comunitarista pretende resolver el trilema de Rodrik (entre globalización, soberanía nacional y democracia, hay que elegir dos), rechazando la globalización.
Entrevista a Dani Rodrik
Dani Rodrik es un economista de origen turco y profesor en la Universidad de Harvard. Concretamente, ocupa la Cátedra de Economía Política Internacional de la Ford Foundation en la John F. Kennedy School of Government. Anteriormente había ocupado la Cátedra Albert O. Hirschman de Ciencias Sociales en el Institute for Advanced Study en Princeton.
L'assalt al Capitoli, una nosa inoportuna per a l'independentisme català
La nosa que els hi ha fet als dirigents i principals exponents de l’independentisme català l’assalt del Capitoli als Estats Units es pot deure als següents factors: 1) Existeixen paral·lelismes entre la invasió ahir del Capitoli a Washington per part entre altres dels "Proud Boys" i algunes accions “directes” de l’independentisme català per part entre altres de Tsunamis i CDRs recolzades pels seus líders (amb un rol important de les xarxes socials aquí i allà): -Intent d’assalt del Parlament...
My experience with CORE
I have just finished my first full term with CORE's "The Economy" (in the Spanish translation, "La Economía", with Catalan slides -available upon request) as the adopted textbook. The experience has been absolutely positive. I recommend all instructors who have not taken this step, to throw the old expensive and useless textbooks to the dustbin.
Davant de la pandèmia de mentides, la vacuna de la realitat
Sempre són 16.000 milions. I sempre és mentida. Em refereixo a la fal·làcia, que fa dècades que dura, del dèficit fiscal de 16.000 milions, segons la qual aquesta xifra d’euros és el que separa anualment el que Catalunya paga amb impostos del que rep per part de totes les administracions que es gasten aquests impostos.
El desbordament fonamentalista del nacionalpopulisme català
Una escissió rigorista i fonamentalista del partit fundat per Jordi Pujol, ha envaït avui l'espai de tota la ciutadania (i no és la primera vegada), el Palau de la Generalitat de Catalunya, i s'ha auto-proclamat Autoritat Nacional de Catalunya. Ho han portat a un extrem delirant, però la idea que Catalunya és seva, la van aprendre de petits.
Auge, declive y resistencia de tres nacional-populismos
En los últimos días, Steven Forti en una entrevista, María Jesús Cañizares en un texto en Crónica Global, y Albert Branchadell en El Periódico han realizado comparaciones entre el proceso independentista catalán y la ola populista y nacionalista de la que forman parte el Brexit y Donald Trump. La ola global de nativismo agresivo y desestabilizador de la democracia tiene otros exponentes, en Hungría, Polonia, Turquía, Francia, Italia, India, Filipinas, Brasil y otros países.
¿Es de mala educación hablar de la desigualdad?
Cuando el Movimiento Occupy popularizó el lema "Somos el 99%", muchos de nosotros pensamos que la idea de que las desigualdades de ingresos y de riqueza estaban aumentando de manera injusta y peligrosa era algo que nadie decente se atrevería ya a discutir. Estábamos equivocados, porque el economista norteamericano Gregory Mankiw, entre otros, ha argumentado recientemente que a su juicio no existe nada de injusto ni de peligroso en el aumento de las desigualdades.
Cataluña y el declive del Estado-nación
Según Francesc Trillas los verdaderos costes de la secesión de Cataluña son los costes de impulsar las soluciones equivocadas al “trilema de Rodrik”: o bien agarrarse a un estado-nación que participe en mercados internacionales desregulados, comprometiendo la democracia o mantener un estado-nación con democracia, pero sin acceso a los mercados integrados.
Progrés Real/Progreso Real
Ayer asistí a la presentación en el "Club de Lectura" del libro de Andrés Ortega "Recomponer la democracia". Se trata de un análisis muy ponderado y profundo, realizado en colaboración con el cada vez más influyente medio digital Agenda Pública, sobre los problemas que aquejan a la democracia, especialmente la española en un contexto europeo.
Milanovic, nativism and methodological nationalism
I apologize to Branko Milanovic because I am reading his last book, "Global Inequality. A New Approach for the Age of Globalization", in a very disorganized way. My only justification of this disorganization is that I attended an advance presentation of the contents at Barcelona before last summer, and I had the privilege to talk to the author after that. I have also presented the main graph of the book to my students in a couple of class groups.
Mejorar la democracia implica derogar la ley de la turba
Es bien conocido el episodio de Barrabás en el Evangelio. Pilato le dijo a la turba cuando, siguiendo la tradición de liberar un preso a petición de la muchedumbre linchadora, le dio a elegir entre Jesús y Barrabás: "¿Qué haré entonces con Jesús, llamado el Cristo? Todos dijeron: ¡Sea crucificado! Y Pilato dijo: ¿Por qué? ¿Qué mal ha hecho?
Socialfederalisme i síndrome catalana
Socialfederalisme i síndrome catalana Si El Capital del Segle XXI s’esperava fins a la darrera part per realizar propostes de reforma que desbordaven totalment la lògica de la sobirania nacional, a Capital et idéologie, el nou llibre de Thomas Piketty (semblant a l’anterior en ambició i extensió), la superació del nacionalisme metodològic té lloc des de la primera pàgina. Es tracta d’un manifest socialfederalista (aquest és l’adjectiu utilitzat per l’autor) des del principi fins al final.
Propuestas sensatas
05 de noviembre de 2015 Cataluña y España necesitan menos fotos, menos postureo, y más ideas solventes. Quienes más dicen defender Cataluña y España en realidad menoscaban unos la causa del autogobierno y el reconocimiento de la identidad catalana, y otros la causa de una España sólida, moderna e integrada en una Europa sin fronteras.
Missing the Dictator? The Effect of the Image of Authoritarian Past on Support for Democracy in Latin America
Abstract Objective This article examines to what extent the image that individuals have about past authoritarian regimes affects citizens’ support for contemporary democracies. Methods Drawing on the 2010 Latinobarómetro survey, we test whether the “deviation in evaluations” (i.e., the difference between the individuals’ evaluation of the present country economic situation and the individuals’ evaluation of the last authoritarian regime) affect support for democracy in Latin America.
The Spanish government should offer Catalonia a referendum on federalism, not independence
Francesc Trillas assesses the argument that the Spanish government should now seek to address the Catalan independence debate by proposing a formal referendum on the issue. He argues that while there are benefits to holding a referendum, there are also a number of costs in the Catalan case, and that offering a binding vote on federalism would be a far better option for Catalonia, Spain and Europe as a whole.
Show More
loading
Actions
Is this you?
As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.Get in touch with Francesc
Contact Francesc, search articles and posts on X, monitor coverage, and track replies from one place.
Learn more about Muck Rack