Is this you? As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.
Claim your profile
Articles by Josep Taberner
Jubilació • Ràdio Capital de l'Empordà
Supermatí - opinió Jubilació 00:00 / 2:17 Apple Podcasts Spotify TuneIn iVoox myTuner Radio Subscribe: Apple Podcasts | Spotify | TuneIn | iVoox | myTuner Radio Benvolguts tots, El passat dimecres, 17 setembre, en conversa amb el Sr. Bisbe, fra Octavi, hem convingut, de mutu acord que ell acceptava la meva jubilació canònica, que jo havia presentat en ocasió dels 75 anys, el setembre de 2022.
Atlètic Pals • Ràdio Capital de l'Empordà
Supermatí - opinió Atlètic Pals 00:00 / 1:49 Apple Podcasts Spotify TuneIn iVoox myTuner Radio Subscribe: Apple Podcasts | Spotify | TuneIn | iVoox | myTuner Radio El diumenge 8 de juny, a la tarda-vespre, quan la Dolors Bassa, ens explicava la seva experiència com a Consellera d’Afers Social a l’any 2017 i la seva vivència de presonera de l’Estat, arribaven a la Plaça Ventura Ametller, on estàvem fent la Botifarrada per comprar més estelades, la mala notícia que l’Atlètic Pals, en el partit...
Aigua de maig • Ràdio Capital de l'Empordà
Supermatí - opinió Aigua de maig 00:00 / 2:04 Apple Podcasts Spotify TuneIn iVoox myTuner Radio Subscribe: Apple Podcasts | Spotify | TuneIn | iVoox | myTuner Radio I de febrer, de març i d’abril.
Quina setmana! • Ràdio Capital de l'Empordà
Supermatí - opinió Quina setmana! 00:00 / 2:23 Apple Podcasts Spotify TuneIn iVoox myTuner Radio Subscribe: Apple Podcasts | Spotify | TuneIn | iVoox | myTuner Radio Del diumenge de Pasqua fins el diumenge 27 d’abril, solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, amb la celebració del Mil·lenari del monestir, us puc assegurar que he viscut una setmana intensa.
Papa Francesc • Ràdio Capital de l'Empordà
Supermatí - opinió Papa Francesc 00:00 / 2:03 Apple Podcasts Spotify TuneIn iVoox myTuner Radio Subscribe: Apple Podcasts | Spotify | TuneIn | iVoox | myTuner Radio Aquest dilluns, quan estàvem tots celebrant la Pasqua, amb la mona, i els cristians vivíem plens de joia i esperança la Solemnitat de la resurrecció del Senyor Jesús, ens ha sobtat la mort del Papa Francesc. Jo em preparava per celebrar la missa a la capella de la Mare de Déu de l’Esperança a Cruïlles.
Benvingut bisbe Octavi
A finals de març, es compliran dos anys de la mort del bisbe Francesc Pardo Artigas, després de la llarga malaltia que el va tenir apartat del govern de la diòcesi de Girona. Ell, ja el juny del 2021, va complir els setanta-cinc aniversari del seu naixement, i llavors va presentar la preceptiva dimissió. Aquesta setmana passada es va fer públic el nomenament de l’abat del Monestir de Santa Maria de Poblet, fra Octavi Vilà, com a nou bisbe de Girona.
«Solito» i «Germanet»
Dos llibres que he llegit aquestes tres setmanes de febrer; el primer quan viatjava per Gàmbia i el Senegal elaborant projectes solidaris en temes de sanitat, educatius i d’empoderament de les dones, amb l’Associació Amb les Teves Mans, una ONG empordanesa creada a Figueres el febrer del 2016, ja fa vuit anys.
Cinquanta anys de capellà
Dintre pocs dies, el dissabte 24 de febrer, celebraré cinquanta anys que el bisbe Jaume Camprodon em va ordenar de prevere (juntament amb Mn. Ramon Pijuan, actualment rector de Banyoles), a l’església de Sant Martí del Seminari de Girona. El diumenge, 4 de febrer, va fer 51 anys de la meva ordenació de diaca, per part del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Ramon Daumal. En aquell moment estàvem, com ara, en seu vacant. El bisbe Jubany havia estat enviat a Barcelona.
Immigració
En aquests dies de gener s’ha remogut la problemàtica de la immigració. I, no sols per unes normes o lleis que es volen aplicar, o no, a Catalunya. També aquesta setmana el partit Conservador i el seu primer ministre (Rishi Sunak, 1980) estan trepitjant les normes constitucionals per enviar els sol·licitants d’asil a un viatge només d’anada cap a Ruanda. La por ha encallat la política del món ric per un nombre cada cop més gran de refugiats i altres immigrants que truquen a la nostra porta.
Girona FC
Dimecres passat vaig ser un dels 13.803 assistents a Montilivi, a veure el partit de futbol de Primera Divisió entre el Girona CF i l’Atlètic de Madrid; un partit vibrant que no es va resoldre, i a favor del Girona, fins al minut 90+1. Un partit amb molts xuts a porteria, i amb set gols (4- 3), que va ser com un regal avançat a la festa dels Mags d’Orient.
Drets humans: 75 anys!
Aquest diumenge passat, 10 de desembre, es compleixen els 75 anys de la Declaració dels Drets Humans, proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides, reunida a París. Amb 48 vots a favor, cap en contra i vuit abstencions, el document consta d’un preàmbul i trenta articles, amb els drets fonamentals de tota persona humana. Cada un dels set paràgrafs del preàmbul esmenta una raó per a l’adopció de la Declaració.
El Crist de Dalí
Fa una setmana vaig tornar al Museu Dalí amb la mirada posada a El Crist de Sant Joan de la Creu de Salvador Dalí (1951) que el Kelvingrove Art Gallery and Museum of Glasgow ha cedit temporalment al Museu de Figueres.
"Laudate Deum" - Empordà
El quatre d’octubre passat, festa de Sant Francesc d’Assís, patró de l’ecologia, el papa Francesc va publicar l’Exhortació Apostòlica Laudate Deum, dirigida a totes les persones de bona voluntat parlant sobre la crisi climàtica. És com la segona part de l’Encíclica Laudato Si, publicada el juny de 2015, que portava per subtítol «Sobre la cura de la casa de tots».
Corrents migratoris
Amb aquest mateix títol l'últim dia d’octubre es va acabar una exposició de fotografies que l’Associació Amb les Teves Mans hem tingut a la sala d’exposicions de La Cate de Figueres. El dissabte 21, en Milton va fer una xerrada explicant, amb tota cruesa, casos ben concrets que hem pogut escoltar de les seves pròpies veus d’una quinzena de dones subsaharianes que finalment han estat acollides per l’Associació APISF al Marroc.
Bisbe Jaume
Jaume Camprodon i Rovira (Torelló, 18 desembre 1926 – Girona, 26 desembre 2016) va ser nomenat bisbe de Girona l’1 de setembre del 1973 i va ser consagrat bisbe el 21 d’octubre, aquest dissabte farà cinquanta anys. Recordo que amb el malaguanyat Josep M. Pont i Coma, company de seminari, vam actuar de diaques en la seva consagració episcopal. El Bisbat de Girona es preparava per a un gran canvi.
Joan Alsina, cinquanta anys!
El 18 de setembre passat es van complir els cinquanta anys de l’assassinat de mossèn Joan Alsina i Hurtós (Castelló d’Empúries 1942 – Santiago de Xile 1973) sobre el pont del riu Mapocho, a Santiago de Xile, al cap de vuit dies del cop d’estat del general Pinochet. En Joan va entrar al Seminari de Girona el 1953, als 11 anys, i hi destacava per la seva intel·ligència i fina ironia empordanesa. El 1961 va anar al Seminari Hispano-Americà per preparar-se per anar a Xile.
S’ha acabat l’estiu
L’estiu està ple de festes majors, de concerts i de propostes per anar a dotzenes de restaurants al nostre Empordà. També és bon temps per anar a la platja, per fer vacances en família o per sortir amb amics a les nits que s’allarguen entre beguda i música.
Estiu, temps per llegir
Els dies llargs i els vespres amb marinada conviden a allargar el dia anant a concerts, sortint a sopar amb els amics o redescobrint el plaer solitari de la lectura. Amb gran plaer aquest estiu he llegit una novel·la, la primera d’una autora palsenca, l’Anna-Maria Corredor, “Un estiu amb Van Gogh” (Edicions Reremús, Salt, juny de 2023). L’Anna-Maria Corredor (Pals, 1959) és filòloga i traductora; ha estat professora a la UdG fins el setembre de 2019, quan es va jubilar.
Tornant de Timisoara
Els primers dies d’aquest sec i calorós agost vaig participar en el 31è Col·loqui Europeu de Parròquies a Timisoara (Romania), capital Cultural d’Europa 2023. Amb una cinquantena d’adults de nou països, vam escoltar amb molta atenció les xerrades del professor François-Xavier Amherdt, professor de teologia pastoral, pedagogia religiosa i homilètica a La universitat de Fribourg (Suïssa).
Col·loqui a Romania
Del 29 de juliol al 3 d’agost, amb nou capellans i laiques, seré a Timisoara (Romania) en el 33è Col·loqui Europeu de Parròquies. En els anys que vaig estar a Figueres ja hi assistia, i encara entre el 2009 i 2017 en vaig compartir la Presidència Europea. El darrer Col·loqui que vaig presidir, el 2017, es va celebrar a La Salle Bonanova de Barcelona: un bon punt final jugant a casa.
Pastoral del turisme
La Diòcesi de Girona va ser una pionera els anys seixanta del segle passat en atenció pastoral al turisme; en un doble vessant: la celebració de misses en diversos idiomes per als turistes, i l’atenció social, religiosa i acollidora per als molts immigrants d’altres regions de la península que venien a fer temporada.
Grup 69
Els lectors del Setmanari de l’Alt Empordà coneixen sobradament el Grup 69: Ansón, Lleixà, Ministral, Pujolboira i Roura, un grup de pintors empordanesos que l’any 1984 (aviat farà quaranta anys!), van iniciar una aventura conjunta d’exposar en l’espai públic figuerenc obres seves, i sobretot l’homenatge al mestre Salvador Dalí, del qual es consideren deixebles, amb el mural Cinc visions del paisatge empordanès que actualment, i des del 1999, està en un pany de paret de la plaça de la Vila...
Estiu 2023
Acabo de parlar amb l’organitzador d’un cicle de concerts de guitarra per aquest estiu a l’església de Sant Pere de Pals; feia quatre anys, que, per motiu de la pandèmia, no es realitzaven aquests concerts. Aquest any, entre aquests i els tres del Festival Clàssic Pals tinc la sensació que l’estiu serà altra vegada un moment dolç de cara al turisme a la Costa Brava.
Càritas: molt a veure!
Acaba de passar la festa de Corpus, que és també la diada de Càritas. Els objectius permanents de Càritas són: adaptar la seva acció als reptes socials de cada moment, i denunciar les causes que generen pobresa o exclusió social, instant a tots (ciutadans i administració) a assumir les nostres responsabilitats. El titular d’aquest mateix Setmanari de l’Alt Empordà de la setmana passada era aquest: «Càritas Alt Empordà triplica l’atenció de les persones sense llar».
Ruralitats
M’ha arribat a les mans el volum 275 de Qüestions de Vida Cristiana (Barcelona, abril 2023), del qual és director un bon company i amic, en Miquel Calsina, i que parla de «ruralitats»; n’he llegit alguns articles, que m’han ajudat a reflexionar sobre la situació del món rural. Soc fill de casa de pagès; el meu avi va morir ara fa cent anys, i l’àvia i el pare i tres germans més van marxar cap a Campdorà, i van posar masovers a la casa i camps de Can Taverner del Prat.
Eleccions municipals
El dret a vot és una eina imprescindible de diàleg i participació, i és un dret democràtic que ens permet dir-hi la nostra en el funcionament del nostre municipi. En la nostra comarca del Baix Empordà hi ha, en la majoria de pobles i ciutats, les llistes suficients com per a poder escollir. Us animo a fer us d’aquest dret que, per a nosaltres és també un deure democràtic, donat que hi ha conciutadans que no poden votar.
Sequera persistent
Mentre començo a escriure aquest article per al Setmanari de l’Alt Empordà, a Pals està plovent; poc, però va remullant el terra, els camps... la plaça. Però, la sequera ja fa dos anys que dura. Un amic que té un pluviòmetre i va anotant les pluges em deia que en aquests darrers anys, a Pals, a casa seva, cada vegada plou menys.
Gastronomia de temporada
Fa pocs dies que l’Emma Straton parlava en el seu darrer comentari a Ràdio Capital, dels concerts de música clàssica d’aquest estiu a l’Empordà, entre els que hi ha el Festival Clàssic Pals, del que ella n’és la directora musical. I explicava com aquests concerts comporten un turisme selecte a la nostra comarca.
Els llibres dels comentaristes de Ràdio Capital
El Tribunal Suprem ha imposat a Dolors Bassa una de les condemnes més elevades per l’organització del referèndum de l’1-O. La seva vida ha estat capgirada. Però aquest sotrac emocional diari, allunyada de la gent que estima i que se l’estima, ha enfortit els lligams amb la seva germana Montse, que ha fet un pas endavant a la primera línia de l’acció política. Perquè també els familiars dels presos pateixen en primera persona el pes de la injustícia.
Un altre llibre
En la proximitat de la festa de Sant Jordi, us convido a llegir, i a regalar roses. En l’aire fresc d’aquesta primavera que encara no s’ha decidit a donar-nos la pluja, hi ha present, a casa nostra, la campanya electoral per les eleccions municipals. El darrer llibre que he llegit és La plaga blanca, un llibre d’Ada Klein Fortuny.
La plaga blanca • Ràdio Capital de l'Empordà
He de confessar que des que en Miquel Curanta em va incloure entre els “comentaristes” de Ràdio Capital, procuro llegir o escoltar tots els comentaris dels meus companys, que a més rebo puntualment cada dia. Aquest passat març em va fer reflexionar el que va fer Ada Klein, aquell que diu: “Sembla que no passa res, però cada dia som més pobres”. L’Ada deia: “Ens deien que Europa no està en guerra, i bé que hi som.
Silencis còmplices
Sempre he pensat que cal pujar a la muntanya per veure millor els camins de la plana. En el nostre Empordà, hi ha mil indrets per veure la plana, el golf de Roses... Ara que em miro el Montgrí des del Baix Empordà, el veig com una petita muntanya que ens ofereix, a banda i banda, una àmplia planúria i una Costa Brava admirable, des del cap de Creus fins al cap de Begur.
Tot passa dues vegades
L’agost de 1975, tres mesos abans de la mort de Franco, a les roques de la platja de la Fosca mor ofegat el pare de la Clara, la coprotagonista de la novel·la Tot passa dues vegades, de Pilar Francès (Brau edicions, Figueres 2022). La viuda, amb els sogres, i la Clara, amb pocs anys «fugen» a Barcelona, per oblidar. Ella, amb la carrera de Filologia catalana, i «dedicada al bell art de l’escriptura», torna a l’Empordà (al carrer de la Caritat, de Palafrugell) quan es casa amb en Pau.
De vegades • Ràdio Capital de l'Empordà
Aviat farà nou anys de la “pintada” que Enric Farrès va fer, amb falta d’ortografia inclosa voluntàriament, a la paret que dona al pàrquing del Casal, i ben a prop de la Fundació Josep Pla, aquell “De begades penso en Palafrugell”. (El meu país OC VII, 478).
Candelera i candeles
El dijous passat, 2 de febrer, l’Església va celebrar la festa de la Candelera, festa a Castelló d’Empúries, que ens marcava la fi del temps de Nadal i Epifania. La Candelera és la festa de la presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem i, alhora, la celebració de la purificació de Maria. S’escau al cap de quaranta dies de Nadal.
Lliçons d’Auschwitz
Passades les festes de Nadal-Epifania m’he pres uns dies de vacances, i amb dues persones més vaig anar, en un vol des de l’aeroport de Girona, a Cracòvia (Polònia), on he coincidit per un parell de dies amb altres membres de l’Associació Amb les teves mans, que per carretera han portat tot de material per a Ucraïna.
Un Papa emèrit
Quan el Papa Ratzinger (Benet XVI) va presentar la renúncia l’11 de febrer de 2013, feia quasi sis-cents anys que no s’havia viscut aquesta situació en l’Església catòlica. L’anterior havia sigut el papa Gregori XII el 1415. La notícia es va ressaltar com un fet històric, quasi revolucionari. Des del 14 d’abril de 2005 que va ser elegit com a successor del papa Joan Pau II, fins al 28 de febrer de 2013 que va fer efectiva la seva renúncia, havia regit la Santa Seu quasi vuit anys.
Balanç d’un any difícil
En aquest darrer número del Setmanari de l’Alt Empordà, l’últim de 2022, ben segur que hi haurà balanços d’esport, de política, de... Acabem de viure un Nadal i un Sant Esteve possiblement en família, però alguns, al·lèrgics a tot el que comporta aquestes festes, s’ho han passat malament.
Perill a les xarxes
M’ha caigut a les mans una revista, en format de llibre, ethic, (Núm. 54, XI/22, Madrid) que en el seu consell editorial hi té personatges com Victòria Camps, Adela Cortina, José Antonio Marina o Fernando Savater. I, en un dels articles, Víctor Lapuente reflexiona sobre societat líquida i política congelada. Les seves reflexions m’han fet volar la reflexió, per emmarcar aquest article del dia de santa Llúcia, la patrona de la vista.
Preparant el nadal
Fa dies que els grans supermercats i les botigues ens conviden a comprar en la campanya de Nadal; la televisió no para de fer anuncis de colònies i de regals; a la majoria dels nostres pobles i ciutats s’estan instal·lant els llums de Nadal; i, encara som a novembre. Aquest diumenge passat va iniciar-se, per als cristians, el temps d’Advent, les quatre setmanes de preparació per la festa de l’Encarnació del Fill de Déu.
Amb les teves mans, setè any!
El febrer de 2016 va néixer a Figueres l’Associació Amb les teves mans, amb la voluntat de treballar per als refugiats que en aquell moment arribaven a Lesbos (Grècia) fugint de la guerra de Síria. Dels sis viatges que l’Associació va fer a Grècia, jo hi vaig anar en l’últim, el juny de 2018, quan ja vam constatar que, fruit del pacte vergonyós que Europa va fer amb Turquia, el govern grec es va proposar eliminar totes les petites associacions que treballaven amb els immigrats i refugiats.
Fidels difunts
Avui, dimecres, l’Església catòlica recorda en una celebració comunitària tots els fidels difunts; una celebració que va emparentada amb la Solemnitat de Tots els Sants, ja que tots estem cridats a la santedat. I, és davant de la realitat de la mort que, un dia o altre, fem el balanç de la nostra vida.
Transmissió de la fe
Aquesta setmana he rebut, com tots els rectors de les parròquies del nostre bisbat de Girona, material per a les matinals de formació per a catequistes, per omplir de contingut la formació cristiana que les parròquies oferim a infants, adolescents, joves i adults. transmissió de la fe Massa sovint la catequesi es redueix a la preparació per a la Primera Comunió, amb un, dos o tres anys per als nens i nenes estudiants dels primers cursos de Primària.
Tempestes
Aquest mitjans de setembre, encara amb una calor exagerada, el temps ens ofereix pluges sorolloses amb aparell elèctric i molts trons, com aquesta nit passada. En poques estones, els pluviòmetres s’omplen d’aigua i deixen un paisatge de núvols on el sol li costa de sortir entre les escletxes, i la terra té aquell perfum de terra mullada que omple els narius.
Ruïnes d’indika
En la meva primera visita a París, fa més de cinquanta anys, recordo que la sorpresa més gran que vaig tenir va ser que la família que ens hi va acollir, parisenca de tota la vida, em van fer saber, després que amb en Josep Maria els explicàvem l’impacte d’haver pujat dalt la Torre Eiffel, que cap d’ells hi havia pujat mai.
Música i pau
Entre la dotzena de concerts als que he assistit aquest mes d’agost, he tingut oportunitat d’escoltar fabuloses composicions. Avui vull ressaltar alguns compositors russos del segle vint, que molts d’ells han viscut amb el dilema de l’estalinisme i l’exili, i amb la dificultat de l’exili per a poder publicar les seves obres.
Concert i més concerts
La vida, com un fil musical on hi ha lamentacions i esperances, crits de joia i d’angoixa, missatges d’amor i de desamor. Els adolescents, potser perquè no els agrada aquest fil musical de la vida, van sovint amb els auriculars posats a les orelles, escoltant Rosalía o Els Pets.
Marihuana, sí o no?
Des de fa quasi un any que ERC i el Cos dels Mossos d’Esquadra de Catalunya estan a favor de la legalització del consum individual de marihuana. Això coincideix en el temps amb què l’ONU ha eliminat fa uns mesos aquesta droga de la llista de substàncies perilloses i potencialment addictives. Estadístiques més o menys fiables reconeixen que arreu del món hi ha 150 milions de persones (600.000 a Espanya) que consumeixen marihuana.
Educar per la pau
El 22 de març passat publicava en aquest mateix Setmanari de l’Alt Empordà, un article sobre la «Pacem in terris», del papa Joan XXIII, publicada l’abril del 1963, en ocasió de la crisi dels míssils a Cuba de l’octubre de 1962. Joan XXIII diu que la pau perilla quan no es tenen prou en compte els dos elements essencials de la vida en societat: la persona i la comunitat.
Pasqua 2022
Passada la Setmana Santa, passada la Celebració de l’entrada de Jesús a Jerusalem amb el Diumenge de Rams, amb una considerable assistència de gent, molta més que l’any passat, encara que amb mascaretes i gel hidroalcohòlic, els cristians volem viure les celebracions de la Pasqua de Resurrecció; cinquanta dies que van de la «Pasqua Florida» a la «Pasqua Granada». Fa dos anys, per raó dels inicis de la pandèmia, no hi va haver ni benedicció ni missa de Rams, ni de Pasqua.
Show More
loading
Actions
Is this you?
As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.Get in touch with Josep
Contact Josep, search articles and posts on X, monitor coverage, and track replies from one place.
Learn more about Muck Rack