Vivim temps complicats. De fet, ja no sé si n’hi ha hagut temps fàcils. Si no és per una cosa és per un altra, però sempre portem les incerteses i les notícies negatives a sobre, com una pesada càrrega vital. Com a mínim, podem dir que portem més de vint anys que no sortim d’una que en tenim un altra. I els darrers temps, que tots coneixem, són per premi. La pandèmia ha estat, és, un malson que ni les millors pel·lícules de ciència ficció havien descrit (que bona és Contagi, 2011).
