El Mon

Debían ser las dos grandes comisiones de investigación de la legislatura en el Congreso. Una sobre los atentados del 17 de agosto de 2017 en Barcelona y Cambrils y otra sobre la operación Cataluña y el caso Pegasus. De hecho, fueron condiciones sine qua non para el pacto de investidura, el acuerdo de Bruselas, por el cual Junts per Catalunya mantenía a Pedro Sánchez como inquilino de la Moncloa. Y, de hecho, las comisiones han trabajado mucho hasta ahora.

Havien de ser les dues grans comissions d’investigació de la legislatura al Congrés. Una sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i una altra sobre l’operació Catalunya i el cas Pegasus. De fet, van ser condicions sine qua non per al pacte d’investidura, l’acord de Brussel·les, pel qual Junts per Catalunya mantenia Pedro Sánchez com a inquilí de la Moncloa. I, de fet, les comissions han treballat molt fins ara.

“Alea jacta est”. Esta fue la expresión de un militante fundador de Alhora al comentar con El Món, el sentido de la consulta y también de su voto, favorable a que la formación se presentara a las elecciones anticipadas al Congreso del 29 de noviembre.

“Alea jacta est”. Aquesta era l’expressió d’un militant dels fundador d’Alhora en comentar amb El Món, el sentit de la consulta i també del seu vot, favorable a què la formació es presentés a les eleccions avançades al Congrés del 29 de novembre.

La precampanya ha començat resolent dues incògnites: si Pedro Sánchez empraria els decrets llei i reglaments durant la campanya per, burlant l’explicitada voluntat parlamentària, regalar diners a la manera peronista a la recerca de la munió dels seus votants que estan ara per ara en l’abstenció, i si Rufián encapçalaria la llista d’ERC al Congrés. Totes dues han estat resoltes afirmativament. Totes dues eren més que esperables.

En el Pirineo hay días en los que el frío no llega, sino que se instala. El viento desciende de las crestas, los tejados se cubren de un polvo fino y el silencio de primera hora se rompe solo por el crujido de la nieve recién caída. Es en estas mañanas de invierno cuando el territorio se revela con toda su fuerza, y los esquiadores intuyen que algo importante ha cambiado.

Al Pirineu hi ha dies en què el fred no arriba, sinó que s’instal·la. El vent baixa de les carenes, les teulades s’omplen d’una pols fina i el silenci de primera hora es trenca només pel cruixit de la neu acabada de caure. És en aquests matins d’hivern quan el territori es revela amb tota la seva força, i els esquiadors intueixen que alguna cosa important ha canviat. Et pot interessar Una llevantada que ho ha transformat tot La llevantada que ha afectat el país des de dilluns ha estat generosa.

Ens han amagat tant com han pogut les manifestacions i revoltes a França, liderades per joves i estudiants, amb una força i una ràbia que diu molt sobre el malestar i la indignació de fons. Estudiants que protesten contra la degradació de l’educació se sumen a protestes per la pèrdua de poder adquisitiu (menys dramàtica allà que aquí) o per retallades que destruiran avenços de benestar social.

Lucía Caram es dominica como san Vicente Ferrer. De la orden de los Predicadores. Pero sor Lucía predica poco y hace mucho. También es taumaturga. No para. Arriba y abajo. De Manresa a Kíiv. Tampoco calla. No se calla ni una. Cuando le pican se rasca con uñas fuertes, tucumanas. En Manresa se dedica a los inmigrantes pobres; en Kíiv, a los niños desamparados y a los heridos.

Lucía Caram és dominica com sant Vicent Ferrer. De l’orde dels Predicadors. Però sor Lucía predica poc i fa molt. També és taumaturga. No para. Amunt i avall. De Manresa a Kíiv. Tampoc calla. No se’n calla ni una. Quan li piquen es rasca amb ungles fortes, tucumanes. A Manresa es dedica als immigrants pobres; a Kíiv, als xiquets desemparats i als ferits.