Entreacte

El nom de Pere Portabella està associat, en primera instància, al moment de formació i eclosió de l’Escola de Barcelona.

Els escenògrafs Laura Clos “Closca”, Marc Salicrú, Max Glaenzel i María de la Cámara (Cube.bz) van arribar a l’escenografia per camins diferents i cadascun té una manera pròpia d’entendre la professió, però tots quatre s’han fet un nom en l’ofici, han posat el seu saber al servei de dotzenes d’espectacles i no els han mancat els reconeixements. Cap dels quatre professionals que parlen en aquestes línies va créixer amb la idea clara de dedicar-se a construir espais escènics.

En teatre, el Jaume està fent funcions de la seva primera obra com a autor, que dirigeix i cointerpreta i que vol adaptar també a l’audiovisual. Estimar-se (Quererse) és una peça de temàtica LGTBI ambientada durant el franquisme dels anys seixanta i la pandèmia del 2020. Després de les funcions al juliol, torna del 12 de setembre al 2 d’octubre a l’Espai Cincomonos. A la tardor, el Jaume recuperarà La ferida lluminosa, amb funcions d’homenatge a Carme Capdet.

Els textos clàssics de la primera part del segle xx no han aconseguit que el món editorial i/o les institucions públiques culturals assumeixin el repte d’actualitzar les versions dels pocs dramaturgs traduïts d’aquella època. Tanmateix, el centenari de la mort de Guimerà (2024) ha facilitat un nou estudi i traducció de Joan Martori de Maria Rosa (Ed. Antígona, 2025).

Com diuen els influencers, sou molts els que em pregunteu aquests dies què s’ha de veure a FiraTàrrega. Del 10 al 13 de setembre, l’esdeveniment que dona el tret de sortida a la temporada torna amb 57 espectacles i una graella que obliga a prendre decisions doloroses: ja se sap, no es pot veure tot. Sota el lema “Celebrem”, la Fira reivindica el carrer com a espai compartit, de festa i també de conflicte.

El Departament de Cultura estudia impulsar una companyia nacional de teatre, a més de la companyia nacional de dansa anunciada recentment. La consellera Sònia Hernández Almodóvar ha explicat en una entrevista amb l’ACN que la proposta es troba encara en una fase inicial: “Això està ara mateix en el terreny d’analitzar-ho i de plantejar-ho”.

El director, dramaturg i realitzador Ángel Alonso, un dels fundadors de La Villarroel, ha mort als 84 anys. Segons ha informat el Grup Focus, Alonso va morir divendres 7 d’agost després d’una trajectòria de més de cinquanta anys vinculada al teatre i la televisió. Alonso va ser un dels fundadors de La Villarroel i en va assumir la direcció des del 1972 fins a principis dels anys 2000.

Com passa pels volts de Cap d’Any, l’agost també és la temporada alta dels balanços i els rànquings. Aprofitem les vacances (dels altres) per posar-nos amb la llista d’espectacles que recordarem del curs que acabem de tancar. Per descomptat que no he vist tot el que s’havia de veure, perquè les cartelleres són cada cop més inabastables. Totes les tries són parcials, peccata minuta, i, com sempre, no hi són tots els que són, però els que hi figuren s’ho han guanyat.

Com sorgeix la idea de crear Boja, una proposta teatral que submergeix el públic en les complexitats de la salut mental? Sorgeix de la necessitat de compartir-me i parlar d’un patiment que havia estat silenciant durant anys. Volia donar veu a la importància de la salut mental i reivindicar-la com a part essencial de la vida de les persones. Sovint es minimitza el que ens passa o s’atribueix a factors superficials que et fan sentir exagerada o dramàtica.

Després de 34 anys als escenaris, l’Òscar continua tan camaleònic com sempre. Ha participat en l’òpera Werther al Liceu i ara prepara un nou espectacle amb la cia. Pecado Tarambana mentre recupera La taberna de los perros, de Miguel Peña Novo. A l’obra interpreta un bohemi assidu a la taverna “i acabo recitant el monòleg final de La vida es sueño… Un bombonet!”.