Entreacte

L’actriu Pepa Arenós (Barcelona, 1948) ha mort diumenge 25 d’octubre als 78 anys. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, va treballar en teatre, cinema, televisió, ràdio i doblatge, i va combinar la seva activitat artística amb un compromís polític que la va acompanyar al llarg de la vida. Formada a l’Institut del Teatre, va començar la seva carrera als anys seixanta amb el grup de teatre independent El Camaleó, en un període de transformació de l’escena catalana.

David Bowie, Pulp, NOFX, Sun Ra i Earth, Wind & Fire són alguns dels protagonistes de la 24a edició del Festival Internacional de Cinema Documental Musical In-Edit, que del 29 d’octubre al 8 de novembre convertirà Barcelona en un gran aparador del gènere amb la projecció de 70 films.

Volíeu circ? Doncs no dues, sinó tres tasses! Aquest cap de setmana coincideixen tres festivals específics de circ i pallassos a la cartellera catalana: els pallassos de Cornellà, les pallasses del Montseny i el Clownic del Penedès. Repassem els principals ítems de les seves programacions. Arribant ja a la 21a edició i amb el lema “Riure en perill d’extinció”, el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà – Memorial Charlie Rivel portarà 44 espectacles del 23 al 25 d’octubre.

Mostrar una “gran preocupació” per acostar el teatre al públic jove, i citar-la en les presentacions de les programacions, sembla que ja és suficient per omplir la indústria d’una falsa sensació d’implicació de les institucions. Els de dalt diuen que pateixen molt pel futur del teatre català, però aquesta preocupació sovint es queda amb el diagnòstic; es parla de l’envelliment del públic quan realment els noms que ocupen els espais de decisió són sempre els mateixos.

Quan el públic s’asseu a la butaca només entreveu una petita part d’una maquinària inesgotable. Als tallers es construeixen escenografies, al cosidor es transformen vestits, a les oficines es coordinen temporades i, a la sala, es posa tot a punt perquè res falli. Però qui fa possible aquest engranatge? Sis professionals amb dècades d’ofici al Teatre Lliure expliquen la seva feina i com ha evolucionat la institució des del petit teatre de Gràcia fins al gran equipament de Montjuïc.

Un sofà en flames levitant sobre el mar. A sota, un lema: “L’únic sofà que il·lumina és el que crema”. Agafant com a inspiració la proclama anarquista i anticlerical (“L’única església que il·lumina és la que crema”), Escena Poblenou està de celebració. Aquest mes d’octubre bufarà un pastís amb vint-i-cinc espelmes, i l’aniversari es materialitzarà per partida triple: la nova edició del festival, la publicació d’un llibre i una gran festa.

Enguany, la Queralt formarà part del projecte IT Teatre Lliure amb l’espectacle Xirgu, dirigit per Israel Solà i amb dramatúrgia de Cristina Clemente. La peça, que s’acosta a la figura de l’actriu, productora i pedagoga teatral per retrobar el seu llegat artístic en els intèrprets d’avui, farà una gira al febrer per la demarcació de Barcelona.

La professora i traductora teatral Sharon G. Feldman analitza els trets caraterístics de l'obra de Josep...

La història de Guimerà als escenaris hispanoamericans s’ha explicat sovint a través de la seva relació amb María Guerrero. Però hi ha una altra història, nord-americana, que comença amb un presumpte atemptat contra una actriu a la pensió on s’allotja, a tocar de Broadway. Continua amb una jove desconeguda que, d’una nit a l’altra, es converteix en estrella interpretant Marta a Terra baixa.

Fins fa ben poc, la Júlia estava de gira amb Loop, espectacle dirigit per Mònica Bofill i que cointerpretava amb l’autor, Ramon Madaula. Després dels primers bolos, l’actriu Sara Diego li ha agafat el relleu mentre ella estrena nou projecte. Es tracta de Júlia – 15 anys més tard (2011-2026), una proposta dirigida per la directora brasilera Christiane Jatahy en què comparteix escenari amb Moha Amazian.