Entreacte

Mig segle després d’aquell Grec-76 autogestionat que va sacsejar l’escena barcelonina en plena Transició, el festival arriba al 50è aniversari convertit en una institució cultural imprescindible de la ciutat. Però la commemoració no només convida a mirar enrere, sinó que també obre una pregunta: com llegeixen avui aquell origen els fundadors, les i els professionals que el van viure des de dins?

El Grec-76 va ser una aventura única, fruit de la unió de la professió en l’Assemblea d’Actors i Directors i de la voluntat de demostrar la força del sector. Una explosió intensa amb una organització autogestionada i un clar missatge polític.

Nosaltres, mortals…, fins el 12 de juliol al Teatre Eòlia. Aquest Grec, la Mònica actuarà a l’obra Nosaltres, mortals. Preventives, penades, reincidents, lladres, bruixes i altres semblants, de Sara Sors, una peça documental sobre la història de les presons de dones a casa nostra des de l’actualitat fins al segle XVII. El projecte ha estat seleccionat pels Premis Barcelona 2020, el XIII Cicle de lectures dramatitzades de l’AADPC i la convocatòria Estrena’t al Territori.

En contra de la centralització imperant, donem veu a una selecció d’iniciatives entestades a portar les arts escèniques més enllà de les capitals de província. Especialment a l’estiu, quan els festivals floreixen per tot el territori. Tot va començar el 2013 amb un petit festival al Mas Gironí de Garrigàs, la casa familiar de M. Àngels Planas i Txema Alabert. La parella es va aliar amb Marc Sala, Noemí Casero i M.

Resulta fins i tot sorprenent que un art itinerant com és el teatre, basat en bona part en la paraula, circule tan poc entre els territoris que comparteixen una mateixa llengua. Hi ha molts factors que ho expliquen i donarien per a una tesi doctoral —des del provincianisme del sistema autonòmic fins a l’animadversió de l’Estat envers les llengües que no són el castellà—.

En col·laboració amb el Festival Grec 10 i 11 de juliol, Teatre Grec És una de les grans cites teatrals del festival i marca el retorn de Calixto Bieito al Grec amb una producció del Teatro San Martín de Buenos Aires. A partir de la troballa real de la tomba de Ricard III en un aparcament de Leicester, l’espectacle construeix una mirada ferotge sobre la maldat, l’ambició i la violència del poder.

La gran festa d’inauguració dels cinquanta anys del Festival Grec es va tenyir de la monotonia del gris violaci, el to monocromàtic amb què Marta Pazos va impregnar la seva versió de L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, l’espectacle d’obertura que també donarà el tret de sortida al setembre a la temporada que celebra el mig segle del Teatre Lliure.

L’Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya (AADPC) tindrà nova junta directiva per al període 2026-2030, encapçalada per Anna Casas, que es convertirà en laprimera dona presidenta de l’entitat. La candidatura “Força, dignitat i pertinença”, liderada per Casas, ha guanyat les eleccions i els resultats ja han estat validats per la comissió electoral. Casas substituirà Àlex Casanovas, que ha presidit l’associació durant gairebé dotze anys.

Part del so que avui associem al Broadway clàssic neix, en realitat, a la República de Weimar. Molt abans que Mack the Knife es convertís en un estàndard del jazz, L’òpera de tres rals ja barrejava cabaret, música popular, ironia i crítica política per dinamitar les fronteres entre alta cultura i entreteniment més baix. Estrenada el 1928 per Bertolt Brecht i Kurt Weill, la peça va sacsejar el teatre europeu abans que l’ascens del nazisme acabés portant Weill a l’exili nord-americà.

El 50è aniversari del Festival Grec no serà una festa consagrada al record; encara més, sobre el paper serà una edició no gaire diferent de les precedents. La directora, Leticia Martín Ruiz, va deixar clar a la presentació del programa que evitaran “caure en la nostàlgia” i “en el pes del passat”.