Amigues, amics, lectors: escric avui per acomiadar-me de vosaltres en aquesta secció que, amb algun interludi, m’ha acollit durant gairebé vint anys. Hem remenat l’hemeroteca vilawebiana com qui diu prehistòrica i sí, vaig començar el 15 de març de 2006, amb un article titulat simplement “Mònica Sabata”, sobre la llavors portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, una dona jove que s’acabava de donar a conèixer.
Mercè Ibarz
As seen in:
El País,
El Mundo,
Dialnet - Universidad de La Rioja,
VilaWeb,
Zenda,
Que Leer,
Nós Diario,
The Common
Is this you? As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.
Claim your profile
Articles by Mercè Ibarz
Avui, que ens són familiars la browning i els gàngsters
IdiomacatalàDeutschEnglishespañoleuskarafrançaisgalegoitalianoportuguêsromână
La reedició completa de l'"Amic de les Arts"
IdiomacatalàDeutschEnglishespañoleuskarafrançaisgalegoitalianoportuguêsromână
La nostàlgia del tren és mal negoci
18.07.2026 - 21:40 Set hores de tren! D’anada i de tornada. Catorze hores de tren! Preparava un viatget a París i, tot d’una, com un rellamp, amb un somriure vaig decidir d’anar-hi en tren. Un viatge llarg en tren. Que sí, dona, que sí. Tant de temps sense fer-ho, no m’ho vaig pensar dues vegades.
Destarotar ximples
Obrir un llibre de l’escriptor, detectiu cultural i historiador ídem Julià Guillamon és desplegar una panoràmica del passat reconstruït de manera minuciosa i tan plàstica que hi veus tots els detalls. Donarien per a una bona sèrie, molt bona; si la producció i els equips ho fossin, és clar, però figurem-nos que ho són, com ho és l’elaboració d’aquests seus llibres.
Dylan va al cine
04.07.2026 - 21:40 D’Àngel Quintana (Torroella de Montgrí, 1960) vaig llegir fa uns mesos una memòria dels seus anys joves quan amb un amic com ell de disset anys, amb una mà al davant i l’altra darrere, sense encomanar-se a res ni ningú, se’n van anar a París a veure cine, Sempre tindré París, de fa tres anys.
Obediència, consens, debat cultural?
27.06.2026 - 21:40 Un llibre incisiu, necessari: Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art, de Joan M. Minguet, amb qui m’alegra compartir aquest espai d’anàlisi i opinió (publicat per Raig Verd, pròleg de Xavier Bassas). Aquest abanderat del parlar clar, que tants resultats inquietants i poc sucosos dóna en el nostre context des de fa massa, aplega aquí reflexions i punts d’atac a la somnolència somnàmbula que domina el món de les arts entre nosaltres.
L’artista que no va voler retratar la reina
Els artistes no desapareixen amb la mort, l’obra que han deixat viu en un present etern, més quan ha arribat a ser reconeguda i ha assolit un estil que copses a primera vista. Mort la setmana passada als vuitanta-nou que hauria fet aquest 9 de juliol, David Hockney, fill de la classe mitjana-baixa anglesa, era ell qui decidia a qui volia retratar. En va fer un niu, però no acceptava encàrrecs d’un gènere de què va plena la història de l’art. No era un andywarhol més, que desconfiés del cara a cara.
Leonora Carrington i el quadre secret
13.06.2026 - 21:40 Era un quadre perdut per als actualment força estudiosos, molts admiradors i els no menys nombrosos inversors de la pintora britànica exiliada a Mèxic Leonora Carrington (Clayton-le-Woods, 1917 – Ciutat de Mèxic, 2011), també escriptora, escultora, dramaturga i escenògrafa, feminista i una dels surrealistes cabdals. Però el quadre no era gens secret per als seus propietaris de Santander. Simplement no en parlaven. Ara, sí. I aquí el tenim.
Vallbona, la gent, les plantes, l’aigua pura, la vida
En el fotograma que encapçala aquestes ratlles, una àvia explica a la néta gairebé en un sospir que l’arbre que tenen darrere es va assecar en el mateix moment que el seu fill José va morir, com si també plorés la seva mort, i que ara, ella, va plantant a la vora llavors de margarides, com feia el fill i pare de la nena, i també plantes verdes perquè puguin un dia recobrir el tronc que queda de l’arbre.
Art hospitalari
Una altra exposició a Barcelona demostra que disposar de bones obres no és suficient perquè sigui bona: cal que el muntatge les presenti de manera que confirmi la proposta motriu de l’exposició i, encara més important, que aquesta proposta sigui estimulant, una aportació a la mirada de l’espectador i dels estudiosos.
Culturlàndia (1)
No havia estat mai a la ciutat de Porto, fins al cap de setmana passat, un cap de setmana llarg. Acollidora, de veïns afables i considerats, viu des de fa uns anys de la inevitable economia fins ara del turisme, però, com Barcelona i Venècia, si te’n coneixes els carrerons pots fer via tranquil·la i els amics amb qui he viatjat els coneixen bé. M’he deixat portar.
L’extrema dreta assalta la cultura francesa
Canvis radicals en la propietat i acomiadament del director general d’un grup editorial de tanta trajectòria com Grasset, la immensa majoria dels escriptors del qual han abandonat la casa. Centenars de professionals del món de la imatge demanen resistir a l’atac contra la cadena Canal+ i la privatització rampant de France Télévisions. Una ofensiva sense precedents fins ara de l’extrema dreta francesa en el terreny cultural.
Debut d’una escriptora de mena
09.05.2026 - 21:40 De debuts literaris n’hi ha de ben diferents però tots comparteixen un envit: s’han de fer escoltar, llegir, ser vistos. Existir, que no és gens fàcil en la superabundància editora que vessa per les llibreries. El debut de Montse Virgili (Tarragona, 1976) és una sorpresa en aquest sentit, per unes quantes raons.
Parlant amb joves de la dictadura
02.05.2026 - 21:40 Són joves, gairebé tot dones, en un grup de prop de cinquanta persones, d’uns trenta anys de mitjana. Estem en el seu club de lectura, una reunió que celebren cada mes en un restaurant després del sopar. Les promotores, dues germanes d’aquestes edats, són Helena i Carlota Vallvé de La Sobretaula. Fa un any llarg que mantenen el club. No pots tenir dubte que llegeixen, que estan interessades (també hi ha homes joves, cinc, el dia que hi vaig) en els llibres. És una idea bona.
Godard imprescindible
25.04.2026 - 21:40 Una exposició ben feta no es veu cada dia, i la dedicada al cineasta i home de cultura Jean-Luc Godard (1930-2022), a la Virreina, és bona bona. Afirma els principis de l’ofici. No és les obres que ensenya, una exposició, sinó si estan ben triades i sobretot com ho fa, com representa allò que diu que vol dir. El muntatge en suma, i aquesta està molt ben muntada, la que més de les que he vist darrerament. La més difícil de muntar, també, un desafiament.
La dama de l’orgue i el pianista
Els cent anys de la gran organista Montserrat Torrent i el record de Drago, sense-llar pianista 18.04.2026 - 21:40 Cent anys de Montserrat Torrent, l’organista emèrita que ha renovat l’instrument i l’ha expandit per les nostres terres i més enllà, molt més enllà. Aquesta setmana ha estat seva.
El ‘Guernica’ sempre parla
Només en aparença l’actualitat primordial del Guernica picassià, ara mateix, és l’obstinació, entestament i arrogància política irrevocable de l’estat a no moure’l per res del món de la seva capital, ho demani qui ho demani. Menys encara si ho requereixen els bascos. No ho ha demanat ningú més i no podem doncs comprovar que la negativa vagi per ells, però no és balder pensar-ho. És, però, una actualitat figurada, que amaga el moll de valors encara més pregons de l’obra.
Revolucionàries, les internacionalistes acuden
Són tretze i en deuen ser més. Van arribar de diferents punts d’Europa i d’Amèrica a la Barcelona revolucionària del 36, una estada que van viure a fons. Per a la majoria, això va configurar les seves vides i trajectòries. N’hi deu haver més. La feinada en aquest sentit és enorme a arxius i bibliografia, memòries, relats de tota mena engendrats per aquell moment capital de la història. Encara que tenim uns quants referents de dones, aquell temps continua sent més conegut amb noms masculins.
La Casa Bloc, l’habitatge possible
Una visita a bons amics del barri de Sant Andreu i una passejada pels volts dels seus carrers ens fa comentar la Casa Bloc que tenen al costat de casa. No és que sigui un edifici poc reconegut en la història urbanística del país, sinó que les seves virtuts creixen amb els anys. Ara, mereixen el primer pla de l’atenció, en aquests temps d’agonia de l’habitatge social, de l’habitatge de tota mena. Té més de noranta anys. Dos-cents set pisos, en cinc blocs entrelligats en forma de S.
Rosalía en un paisatge desolat
21.03.2026 - 21:40 Segueixo la trajectòria de Rosalía amb curiositat. Des de la barrera dels mitjans. No he anat a cap concert, però veuria l’últim ben de grat si alguna tele o plataforma l’oferís. No n’estic pendent, però no la perdo de vista.
Desfer el nus de la història que ens han contat
14.03.2026 - 21:40 A recer de Les mil i una nits que poc o molt tants lectors tenim al cap, en llibre, cine o teatre, i en particular d’Aladí i els desigs, Jeanette Winterson (Manchester, 1959) torna a escena amb un llibre remolí, Un Aladí i dues llànties (Periscopi). Un remolí vertiginós de memòries, història, filosofia, política i un toc d’ajuda mútua i de sermó evangelista, de teatre si voleu, dit amb veu ben entrenada.
La guerra és una ceba
Embaf d’indiferència. Embaf de resignació. Embaf de l’embaf ‘La guerra’, Henri Rousseau, 1894. 07.03.2026 - 21:40 Engega una altra guerra. L’endemà, diumenge primer de març, no saps per on tirar. Has llegit una pila de titulars que tampoc saben per on tirar. Ídem al canal 3Catinfo. El dèspota de la banda esquerra de l’oceà i el seu amic llevantí s’han llançat de pet contra el dèspota de la banda dreta de l’oceà. Els atacs de fa unes setmanes del primer semblen ara un joc d’escoleta.
Art negre, una geopoètica
La directora del MACBA, co-comissària d’aquesta progressista exposició, deixa el museu per dirigir la Biennal d’Abu Dhabi Detall de 'Els guapos', de Njideka Akunyili Crosby, artista nigeriana establerta a Los Angeles. 28.02.2026 - 21:40 Fins al 6 d’abril hi ha al MACBA una exposició important. Projectar un planeta negre.
Wiseman, l’home que escoltava la gent com ningú més ho fa
En la mort del cineasta que ha documentat les institucions socials i de cultura de la segona meitat del segle XX Mercè Ibarz 21.02.2026 - 21:40 Actualització: 21.02.2026 - 21:44 Aquest dilluns ens ha deixat el cineasta Frederick Wiseman, a noranta-sis anys, molt ben viscuts i emprats. Per compensar, ens ha deixat una cinquantena de films documentals sobre les institucions de l’estat del benestar, les seves contradiccions i virtuts, els nostres desconcerts si hi treballem i quan les necessitem.
Germaine Dulac, art, vida, moviment
Fa cent anys, un fotògraf retratava Germaine Dulac (1882-1942), pionera cinematogràfica. Bust nu ben dreçat, coll de cigne, cabells à la garçon, llavis i celles ben delineats, mirada serena decidida. No era un qualsevol sinó un fotògraf de la seva generació que s’estava consolidant com a fotògraf i teòric de la fotografia, Daniel Masclet. La Dulac era una bellesa de quaranta anys, lesbiana.
Un volt pel damunt i el cel
Rastres del pas del temps i la vida en façanes i més indicis en els carrers 07.02.2026 - 21:40 Miro amunt mentre camino per l’asfalt, un ull de reüll per evitar de topar amb ningú i que algú mirant el mòbil no em sacsegi sense demanar disculpes ni aturar-se. És un costum de sempre que deu venir dels orígens rurals d’ullar cada dia al cel quin temps fa i farà.
Un cant d’amor, ràbia i dolor per Iugoslàvia
‘Balkan Erotic Epic’ és un espectacle total i una lliçó d’història a través de l’art Marina Abramović, amb la imatge de Tito en el record (fotografia: Liceu). 31.01.2026 - 21:40 Iugoslàvia va desaparèixer en acabar el segle vint i no se’n recorda ningú. L’artista sèrbia Marina Abramović, sí. La seva enorme reputació internacional com a pionera de l’art de la performance li està fent recapitular una trajectòria iniciada fa dècades lluny de la Sèrbia natal, per tornar al país que no existeix.
La Miró que t’acull, un elogi (més)
Cap altre museu ni centre cultural barceloní convida el visitant a entrar-hi així, és el seu valor, callat i subtil, immens Mercè Ibarz 24.01.2026 - 21:40 Actualització: 24.01.2026 - 21:41 Detall de ‘Les estacions’, 1957, de la pintora Lee Krasner, obra central de l’exposició “Miró i els Estats Units” a la fundació barcelonina.
Llegir, sentir
A propòsit d’Aliyeh Ataei, escriptora de la frontera afganeso-iraniana ‘Èxode’, de Josep Franch-Clapers, exiliat de la guerra del 36, una pintura del pas de la frontera (Arxiu Nacional de Catalunya).
Resolució absoluta
Acomiadava l’any en aquest espai de trobada amb una resolució absoluta: parlar-vos de coses interessants que ens permetin retrobar-nos, a la bona gent; i en l’àmbit públic, observar en silenci. Observar en silenci i anotar les maneres institucionals de tractar les persones, treure’n les degudes impressions, compartir-les amb els nostres. “Necessitem respirar, necessitem propostes dinàmiques que ens facin sortir de l’ensopiment i el desfici. Necessitem ser, riure, complicitats, ser entesos.
Un propòsit que espero complir
Enceto aquest article, l’últim de l’any, amb una qüestió que duc a la coroneta i que fins ara no n’havia escrit mai res i fins rebutjava fer-ho, quina rutina, tants articles així, any rere any. Però, ves, aquí em teniu. La qüestió és: els propòsits per a l’any següent. Per a aquest 2026 que, amb franquesa, preocupa, a tots nosaltres, quan hi pensem. Però és Nadal, l’època més adient per abraçar tot allò de bo que ens ha donat l’any i alçar així la copa plena per no oblidar-ho.
Transparència i modernitat
13.12.2025 - 21:40 M’ha agradat l’entrevista d’Anna Zaera a Marga Ximenez, artista del tapís de trajectòria pausada i rica, que no ha cridat mai l’atenció i no ha estat considerada amb bones exposicions, algun premi i obres als museus importants de la capital fins fa ben poc, a la setantena.
Els nous museus i com han de ser
22.11.2025 - 21:40 Tenia pensat escriure avui sobre la sobtada notícia que l’assessor de museus de la Generalitat, contractat per a tres anys, no acaba el contracte que havia signat fins al febrer vinent i se’n torna a Madrid dos mesos abans, ara al desembre.
Calsina, el pintor rar
Veure un bon grapat d’obres de Ramon Calsina (Barcelona, 1901-1992) és una experiència neguitosa i estimulant. Com és que el coneixem tan poc, si és tan bon dibuixant i un satíric de primer ordre que sembla sortit de Goya i ser un germà dels expressionistes alemanys. Com és que el coneixem tan poc si traça un pont amb Casas, atès que tots dos van pintar quadres titulats La càrrega, batusses desenfrenades de policies a cavall contra manifestants.
Pobra Guàrdia Civil
08.11.2025 - 15:03 Tenia interès per la pel·lícula d’Agustín Díaz Yanes, un director que respecto per la seva Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto des del mateix títol, del 1995, i que des de llavors no havia fet res de gaire galdós. He vist la cosa nova, Un fantasma en la batalla, perquè era ell. No sé si continuaré seguint la seva erràtica trajectòria que, justament per ser-ho, que ara hi és i ara no hi és, m’ha fet fins ara curiositat quan tracta temes polítics.
El factor Montanyà
L’aplec d’articles en forma de llibre li va bé, a la sostinguda feina del company Xavier Montanyà en aquest diari. El seu és un treball d’aprofundiment en les arrels històriques amagades i desateses des de fa dècades. Pagant-s’ho gairebé sempre ell, subratllo. El periodisme d’investigació és car: demana temps i periodistes rigorosos que no poden ser pagats de qualsevol manera, i els grans mitjans no s’ho poden permetre ara, ni ho volen permetre.
El museu com a símptoma
El formidable robatori al Museu del Louvre evoca amb precisió mil·limètrica la devaluació progressiva per als estats dels seus símbols de referència. En el cas d’aquest museu, el més visitat del món, és símbol de referència de l’estat francès des de la revolució precisament francesa que va engegar la modernitat històrica juntament amb la revolució industrial anglesa i la revolució democràtica americana, i les seves derivades fins que es va obrir, el 1816.
Mail obert de Mercè Ibzar
Trec el so de la tele quan apareix un de Vox, com abans ho feia amb els de Ciutadans i ara ho faig també amb els del PP, els d’aquí i els d’allà. Veient-los la cara en tinc prou. Els llavis despectius i la fatxenderia solen ser més comunicatius en els seus casos que els de polítics d’altres formacions, encara que d’això en podríem parlar més, que els petulants imperatius en són uns quants en els parlaments que ens governen (o no, sense pressupostos).
Judit Elek, cineasta pionera oblidada i retrobada
La directora hongaresa va filmar als anys 60 documentals de rara intimitat Mercè Ibarz 11.10.2025 - 21:40 Actualització: 11.10.2025 - 23:07 Em disposava a escriure aquestes ratlles sobre la cineasta hongaresa Judit Elek (Budapest, 1937) quan em va arribar la notícia del Nobel de literatura al seu compatriota László Krasznahorkai (Gyula, 1954), de la generació següent a la d’aquesta encara massa desconeguda pionera del cine modern, avançada a les càmeres al carrer dels francesos i del cine...
Amb el nom de Rodoreda
A la memòria d’Anna Maria Saludes Amb els espectacles de dansa-concert de Marcos Morau (Ontinyent, Vall d’Albaida, 1982) i la seva companyia la Veronal veig que passa el mateix que fa anys amb els muntatges teatrals i d’òpera de Calixto Bieito: l’audàcia, la renovació de llenguatges i la dimensió internacional, tan difícil aquesta última de guanyar i de mantenir més enllà d’un primer èxit, fan que la crítica vagi amb peus de plom quan troba que el nou espectacle de la companyia no està a...
La gran i inèdita protesta sèrbia
Aviat és dit: més de tres-cents dies de vaga a la universitat. Com a alumna de l’any de l’aprovat general polític del curs 1974-1975, la nostra va durar cinc mesos per acompanyar els penenes (professors no numeraris) que l’havien engegat, la vaga més llarga de la universitat de tot l’estat i una de les moltíssimes que hi va haver durant els anys setanta, quan l’estat espanyol vivia la conflictivitat social més gran d’Europa amb vagues en diferents àmbits.
Salvar Gaza és salvar també Israel
Salvant Gaza, salvareu també Israel. És la comminació i pregària de dos israelians, el matrimoni format pel periodista i crític musical Noam Ben-Zeey i la cineasta Yael Perlov, dues figures del món cultural israelià que s’han exiliat a França, tots dos de llarga trajectòria de treball, amistat i relacions a Gaza. En una dolorosa crònica dibuixen un anhel: salvar Gaza és salvar Israel. És senzill, és així, aquesta massacre és de doble sentit.
Maleïts i oblidats, el retorn
No vaig llegir en el seu moment, en els darrers setanta, Pau Malvido, un dels néts del poeta Maragall, germà de Pasqual i de dos germans i dues germanes més, quan escrivia a la revista Star, publicació contracultural en franca oposició a la pretensiosa i arregladeta Ajoblanco. Tampoc quan l’editor Herralde, al cap d’uns quants anys de la mort d’aquest excel·lent cronista del seu temps radical, abatut per l’heroïna el 1994, en va publicar el recull Nosotros los malditos el 2004.
Quatre de cada deu
Per a cloure el curs d’aquesta columna fins al setembre, una preferiria considerar coses agradables per a no fer més penós aquest estiu de calorades criminals de collites, arbres, el paisatge i un bomber. Tinc unes quantes coses boniques de què podria escriure aquesta setmana, com ara la fenomenal edició de l’obra reunida del poeta i cantant Jim Morrison, líder dels Doors.
Un milió d’euros
Reprenc l’article de la setmana passada amb una visita al pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc per a veure i calibrar l’exposició “Fabular paisatges”, la primera de l’assessor de museus de la Generalitat i director del programa Museu Habitat, Manuel Borja-Villel. Ha costat saber-ne els horaris, però finalment, després d’unes quantes trucades a informació ciutadana, els he sabut.
Sixena versió Borja-Villel
05.07.2025 - 21:40 La cosa fa dies que va: pel que sembla, el món artístic i cultural necessitaria una bona gota freda per alçar-se i salvar, un cop més, les pintures murals de Sixena. Com ho va fer la tardor del 1936 l’escultor Apel·les Fenosa en fer-ho saber a l’historiador responsable del patrimoni de la Generalitat Josep Gudiol, que hi va acudir amb l’equip de rescat quan el monestir va cremar en la revolta anarquista contra l’opressió secular de l’Església catòlica.
L’amor del sastre
Història mínima d’una herència transformada en beques de secundària per donar glamur i estima a l’estudi del català 28.06.2025 - 21:40 “Igualtat d’oportunitats? Meritocràcia? Abolició de l’herència i socialització de la riquesa i beques.
Perspectiva i connexió polítiques
Apunto en aquestes ratlles unes impressions primeres d’aquesta sèrie cridada a ser un referent en el seu àmbit: les sèries d’autor. Wong Kar-wai, que la dirigeix, és aquí un autor que gosa anar enllà de bona part d’allò que li ha donat reputació internacional i que se li pressuposa. No acostuma a passar gaire, anar enllà.
Mequinensa com a metàfora
14.06.2025 - 21:40 A vint anys de la mort massa jove de l’autor i a trenta-set de la publicació, Camí de sirga revela més i més potències literàries. En són unes quantes, que amb el pas del temps i les lectures d’escriptors més joves les fan ressonar en la nostra literatura entre els lectors, com ara Mònica Batet, una escriptora de mena, inventiva, d’imaginació pura, una autora rellevant.
Show More
loading
Actions
Is this you?
As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.Get in touch with Mercè
Contact Mercè, search articles and posts on X, monitor coverage, and track replies from one place.
Learn more about Muck Rack