Is this you? As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.
Claim your profile
Articles by Ramon Marrades
Com parlar-li al teu veí
Mai m'havien interessat especialment els gossos. No els havia prestat atenció. Però de sobte m'he convertit en una d'eixes persones que saluden els gossos abans que els seus amos. Ara em sorprenc observant-los i preguntant-me com interpreten el món. Pense en com decideixen si poden confiar en nosaltres. No ens demanen el nom, ni lligen la nostra carta de motivació. Observen com ens movem, la velocitat amb què ens acostem a ells, el to de veu.
La tornada de l’urbanisme espectacle
Durant alguns anys vam pensar que l’època dels grans anuncis havia quedat arrere. Després dels museus icònics, els circuits urbans i les infraestructures construïdes amb una confiança quasi religiosa en el seu impacte econòmic, les ciutats començaren a parlar de proximitat, vida quotidiana, infraestructura verda i barris de quinze minuts. Semblava que la fotografia inaugural havia cedit terreny al que passa cada dia al carrer.
Xinatown al costat de l’andana 12
Ixes de l’estació central, gires pel costat menys monumental, travesses un carrer o dos i apareixen restaurants xinesos, supermercats asiàtics, basars, agències de viatge, perruqueries, magatzems, hostals. A voltes és un Xinatown oficial, amb arcs i fanalets. A voltes ningú l’anomena així, però el clúster és evident. Passa a València, darrere de l’Estació del Nord. Passa a Sydney, a Haymarket, al costat de l’Estació Central.
Fer un refugi
Una trompeta baix d’una figuera. Els xiquets amb les sabatetes plenes de sorra. Cadires de pinça, música alimentada amb energia solar i unes ueles compartint bocates de calamars. Sembla fàcil. Però passa poques vegades. Parlem sovint d’espais intergeneracionals, inclusius o compartits. Però pensem, per un moment, a quantes activitats aniríem amb el nostre avi i el nostre nebot, fora d’una celebració familiar o la platja.
Un port vell que encara treballa: què podem aprendre de Ciutat del Cap
Durant anys, La Marina de València ha sigut un dels grans laboratoris urbans de la ciutat. Primer, com a espai portuari; després, com a escenari de grans esdeveniments globals; més tard, com a intent de reconversió en districte públic, cultural, innovador i obert a la ciutadania. Obrir un front marítim no és només tombar tanques o posar restaurants amb bones vistes.
Tanques que no resolen res: de Berlín al campus dels Tarongers
A Berlín, Görlitzer Park, a Kreuzberg s’ha convertit recentment en el centre d’un debat urbà que ens pot sonar. El Senat de la ciutat va decidir tancar el parc a les nits, amb l’argument que això ajudaria a combatre el tràfic de drogues, la violència i la inseguretat. La mesura es va presentar com una part d’una estratègia més àmplia de seguretat.
Una reconstrucció eficient?
Després de la DANA, tenim una obligació amb nosaltres mateixos i amb el territori: cada intervenció hauria de servir també per protegir-nos millor, reduir vulnerabilitats i crear més valor públic. Per això hem de prioritzar l’eficiència. No perquè creguem en l’austeritat. No perquè les institucions públiques hagen de comportar-se com empreses. Han de ser eficients perquè els recursos públics són limitats i les necessitats col·lectives són enormes.
Enquesta sobre la recuperació després de la dana: el 80% de veïns afectats consideren que el seu municipi no està millor preparat davant una emergència
Un any i mig després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, la recuperació a les zones afectades de la Comunitat Valenciana continua sent parcial i genera més sensació de fragilitat que de seguretat entre la població damnificada.
Encuesta sobre la recuperación tras la dana: el 80% de vecinos afectados consideran que su municipio no está mejor preparado ante una emergencia
Un año y medio después de la dana del 29 de octubre de 2024, la recuperación en las zonas afectadas de la Comunitat Valenciana sigue siendo parcial y genera más sensación de fragilidad que de seguridad entre la población damnificada.
Innovació per a la Recuperació 2026: cap a un observatori ciutadà de la recuperació a Paiporta
El 7 de maig de 2026, Paiporta acollirà la segona edició d’Innovació per a la Recuperació, una iniciativa d’elDiario.es Comunitat Valenciana i Placemaking Europe que vol avaluar la reconstrucció després de la dana de manera transparent, pública i crítica. Un any després de la primera jornada, esdevinguda a Catarroja tot just uns mesos després de la catàstrofe, es fa necessari no confondre la recuperació amb la reparació.
Innovación para la Recuperación 2026: hacia un observatorio ciudadano de la recuperación en Paiporta
El 7 de mayo de 2026, Paiporta acogerá la segunda edición de Innovación para la Recuperación, una iniciativa de elDiario.es Comunitat Valenciana y Placemaking Europe que quiere evaluar la reconstrucción tras la dana de modo transparente, público y crítico. Un año después de la primera jornada, celebrada en Catarroja apenas unos meses después de la catástrofe, se hace necesario no confundir la recuperación con la reparación.
Construir habitatges sense fer ciutat
Hi ha crisis polítiques que abonen el terreny per a que la urgència deixe de ser una raó per actuar i es converteixca en una excusa per deixar de pensar. És aleshores quan solen prendre’s les pitjors decisions. No perquè no calga fer res, sinó perquè la velocitat passa a confondre’s amb la seriositat, i el sacrifici es presenta com el llenguatge hegemònic de govern. Ho estem veient en el debat sobre l’habitatge.
La calculadora i l’espai públic: aprenentatges des de Ciutat de Mèxic
Cada vegada que torne a Ciutat de Mèxic la pregunta reapareix, inevitable: la ciutat per a qui? És la discussió de sempre, però a CDMX es torna urgent i concreta. Una ciutat no pot resoldre tots els problemes del món. Però sí pot demostrar al món que les persones importen. Marcelo Ebrard, alcalde entre 2006 i 2012, ho va formular en una conversa amb Francisco Goldman: la ciutat no ho arregla tot, però pot fer que cada persona senta que compta. Eixa frase explica moltes coses.
Philippe Aghion i la ciutat acollidora
La temporada dels Nobel porta amb ella una bonica anomalia: convertir el coneixement científic en debat públic. Durant uns dies, el món parla d’idees, i l’economia, per una vegada, encapçala els titulars sense ser motiu de gresca. Si arriba amb la primera grogor de les fulles caduques, és la meua època preferida de l’any. El Premi Nobel d’Economia d’enguany ha sigut per a Philippe Aghion, Peter Howitt i Joel Mokyr: dos modelitzadors i un historiador.
Sense comunitat no hi ha proximitat
Què vol dir viure prop? La paraula “proximitat” ens porta a pensar en minuts caminant fins al mercat, en pocs metres entre casa i escola, o en el temps per arribar a un centre de salut. Però la proximitat és també,i sobretot, una experiència social. És confiança, és pertinença, és saber que no estàs sol. I això, si no es treballa, no es produeix de manera automàtica.
Un accent no fa una ciutat, però pot costar milions
L’Ajuntament de València ha decidit despertar el vesper del nom de la ciutat. No és només una qüestió de llengua, sinó de modificar l’oficialitat mateixa i, per tant, de reescriure allò que estava establert amb consens jurídic, lingüístic i polític. La polèmica és antiga i la coneixem massa bé. València és de fa dècades un espai bilingüe, amb una forma pròpia reconeguda i avalada. Des de 2017, per decret autonòmic i publicació al BOE, el nom oficial és “València” amb accent obert.
L’economia autista dels expats
Moltes persones estan ja fartes i ho criden als carrers de Ciutat de Mèxic, a les rambles de Barcelona i als barris mariners de València: prou de turistes, prou d’invasió. I sí, cada vegada més veus assenyalen també els expats, aquells residents temporals que omplin els pisos de lloguer i les cafeteries de moda. La gent és perfectament conscient del seu impacte. Però, a diferència del turisme massiu, la seua presència és més difícil de delimitar, més difusa.
Can Fontet: el nou barri que Palma necessita
Després de més de 15 anys d’estancament, una superfície de 41 hectàrees de sòl urbanitzable als marges de Palma podria convertir-se en una cosa extraordinària si tira endavant la proposta actualment en desenvolupament. No es tracta simplement d’una promoció immobiliària, sinó d’una iniciativa regenerativa, comunitària i sostenible que aspira a redefinir com es desenvolupen les nostres ciutats.
No dispareu al turista
És massa fàcil desmuntar raonaments legítims quan qui els formula els contradiu amb els seus actes. Els activistes de la dreta radical s’ho passen d’allò més bé exhibint fotos de portaveus de sindicats d’habitatge o de lemes antituristes a les piràmides d’Egipte o Mèxic o en una platja d’Indonèsia. Potser ens estem equivocant d’objectiu. Puc entendre la ràbia, però assenyalar i moralitzar no ajuda —i menys amb certa hipocresia.
COCEMFE denuncia la falta de accesibilidad de la marquesina de autobús del Hospital de Guadalajara
La Confederación de Entidades de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (COCEMFE) de Guadalajara ha denunciado “el incumplimiento” en materia de accesibilidad de la marquesina del autobús de las líneas C1 y C2 que tienen parada en el Hospital Universitario de la ciudad.
Un día para volver a casa sin despegar: así celebró Iberia Express el Día de Canarias en Madrid
El pasado viernes 30 de mayo, Iberia Express convirtió la Serrería Belga, en pleno centro de Madrid, en el Espacio Iberia para celebrar el Día de Canarias con actividades gratuitas que rendían homenaje a la cultura, la gastronomía y la identidad del archipiélago, un viaje “emocional” hacia las islas, del que “no necesitaron despegar para sentirse, por un momento, como en casa”.
El museu que es va fer promotor
A pocs centenars de metres del Dorothy Chandler Pavilion—una de les sales principals del Music Center de Los Angeles i seu de l’Òpera, els carrers del centre de la ciutat, especialment a Skid Row, contaven una història que cap agenda oficial podia ignorar. Les tendes de campanya s’alineaven a les voreres. La riquesa cultural coexistia amb la negligència sistèmica. Era un escenari tan adequat com incòmode per a una trobada sobre el futur dels districtes culturals.
El rescate de un camión accidentado corta la N-232 en Fonzaleche durante una hora
La N-232 a la altura de Fonzaleche ha permanecido cortada al menos una hora a la altura del kilómetro 461,500. Durante el corte, se ha previsto un trayecto alternativo por la LR-202. El corte se ha debido al rescate de una camión accidentado por una grúa.
Els ciutadans valencians afectats per la DANA suspenen el procés de recuperació i reconstrucció
Els ciutadans valencians afectats per la DANA del passat 29 d'octubre de 2024 tenen una percepció majoritàriament crítica amb el ritme i l'enfocament que s'ha donat a la recuperació i la reconstrucció de les comarques que van patir les inundacions i la gran barrancada, segons l'enquesta llançada per el Diario.es i Placemaking Europe entre els dies 4 i 25 d'abril.
Los ciudadanos valencianos afectados por la DANA suspenden el proceso de recuperación y reconstrucción
Microsoft se preocupa por tu privacidad Microsoft y nuestros proveedores de terceros usan cookies para almacenar y acceder a información como identificadores únicos para entregar, mantener y mejorar nuestros servicios y anuncios. Si está de acuerdo, MSN y Microsoft Bing personalizarán el contenido y los anuncios que vea.
Los ciudadanos valencianos afectados por la DANA suspenden el proceso de recuperación y reconstrucción
Durante unas horas solo las socias y los socios de elDiario.es pueden leer este artículo. Gracias por apoyarnos Los ciudadanos valencianos afectados por la DANA del pasado 29 de octubre de 2024 tienen una percepción mayoritariamente crítica con el ritmo y el enfoque que se ha dado a la recuperación y reconstrucción de las comarcas que sufrieron las inundaciones y la gran barrancada, según la encuesta lanzada por elDiario.es y Placemaking Europe entre los días 4 y 25 de abril.
Després de la DANA: un procés per escoltar, aprendre i transformar
Reconstruir un territori després d’una catàstrofe com la DANA no pot significar simplement tornar a l’estat anterior. Cal transformar les maneres de fer. Mobilitzar el coneixement comunitari. Reconciliar les experiències internacionals amb les pràctiques i sabers locals. Evitar repetir els errors del passat i, si és possible, transformar a millor. Superat —amb més o menys encert— el xoc inicial, cal obrir una etapa de mirada llarga.
Espai públic contra la desafecció
Vivim en una època marcada per la crisi de la diplomàcia i la concòrdia, on sembla que triomfen les lògiques d’un poder sobreestimulat i excloent. La polarització social i política es manifesta en múltiples àmbits, i les ciutats no en són una excepció. És en aquest context que l'espai públic esdevé més que mai un camp de batalla simbòlic: o bé reforça la segregació i l'exclusió, o bé es converteix en un espai de trobada, diàleg i convivència.
Reconstrucció comunitària: què pot aprendre València de les històriques inundacions d’Asheville (EUA) al 2021?
La devastació causada per la DANA a València evidentment posa a prova la capacitat del territori per a respondre i reconstruir-se. Per a abordar la reconstrucció de manera equitativa i sostenible, val la pena aprendre d'experiències similars en altres ciutats afectades per desastres naturals. En aquest sentit, l'experiència d'Asheville, EUA, després d'una inundació històrica ocorreguda al setembre de 2021, ofereix valuoses lliçons per a València.
Lliçons del Tribunal de les Aigües per la recuperació després de la DANA
Un país històricament vinculat a l'aigua no hauria de perdre mai de vista els actius i els valors del seu territori, especialment en moments crítics com la tragèdia causada per la DANA d'octubre de 2024. València afronta un moment decisiu de reconstrucció, on les inundacions han posat en evidència tant les vulnerabilitats del nostre territori com la urgència d'un canvi profund en la gestió dels recursos, la planificació urbana i la protecció de les nostres comunitats.
Efecto del tratamiento con eritropoyetina sobre el consumo muscular de oxígeno (O2) y la bioenergética celular en pacientes con insuficiencia renal crónica terminal en hemodiálisis
Efecto del tratamiento con eritropoyetina sobre el consumo muscular de oxígeno (O2) y la bioenergética celular en pacientes con insuficiencia renal crónica terminal en hemodiálisis J. V. Torregrosa [1] ; J. M. Campistol [1] ; R. Marrades [1] ; A. Cases [1] ; J. Díaz [1] ; J. A. Barbera [1] ; J. R. Masclans [1] ; A. Cobos [1] ; R. Rodríguez-Roisin [1] ; J.
Análisis | Puerto de Valencia, puerto de Europa. Por Ramon Marrades
VALÈNCIA. Cuando se demolió la bonita valla que separaba el viejo puerto de Valencia del barrio del Grau, un alto funcionario de la Autoridad Portuaria dejó muy claro que la línea que separaba "sus terrenos" de los de la ciudad debería quedar fijada con una línea "bien gorda" en la cartografía del planeamiento. Así, cuando "toque volver a poner un muro, poder apretar un botón y que vuelva a subir esa valla".
Integral mediastinal staging in patients with NON-SMALL cell lung cancer and risk factors for occult N2 disease
In patients with non-small cell lung cancer (NSCLC), the presence of abnormal hiliar lymph nodes (clinical N1; cN1), central tumor location and/or tumor size (diameter >3 cm) increases the risk of occult mediastinal metastasis (OMM).
Opinión | La migración intangible. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
Estamos empezando a percibir el fenómeno todavía no cuantificado de una migración intangible, y también invisible. Carlos, por decir un nombre, trabaja 6 meses en remoto en València en consultoría y el resto del tiempo viaja por Europa según sus proyectos. Àngela cobra un sueldo de una S.L. propiedad al 100% de una empresa de Atlanta, que utiliza la subsidiaria española para contratar a programadores por sueldos por debajo de la mitad de lo que pagarían en América.
Opinión | Ciudades donde se decide el futuro 2. La humana Pontevedra. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
17/03/2022 - Hace ya unos meses me propuse ir explicando experiencias, estrategias y decisiones, de ciudades que se enfrentan a desafíos de los que podemos aprender.Empecé por Frankfurt, retratando sus desconocidas contradicciones, su espíritu creativo y su capacidad integradora.
Opinión | La dignidad del Valencia CF contra la economía 'fake'. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
17/12/2021 - Unos15.000 aficionados al fútbol se manifestaron el sábado pasado pidiendo a Peter Lim, propietario del Valencia CF que se fuera a su casa. No eran solo valencianistas, ya que ilustres levantinistas y franjiverdes, aprovechando que el Valencia CF-Elche CF se jugaría por la tarde, se sumaron a la marcha. Fue una reclamación evidentemente metafórica, ya que el propietario del club nunca se ha llegado a instalar en nuestra ciudad y abandona con poca frecuencia su hogar en Singapur.
Opinión | Como invertir 1000 millones de euros. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
7/10/2021 - Llega a un punto en que la escala de las cantidades, en metros o dinero, escapa a la comprensión humana. El diseñador y urbanista Jaime J. Izurieta lo escribía el otro día en twitter: “los barcos de carga y las granjas solares pueden escalarse casi de manera infinita. Pero los edificios, las calles o los muebles no pueden hacerse más grandes de manera efectiva. ¿Por qué? Porque somos humanos. Crecemos hasta un punto.
Opinión | El impacto económico de las personas refugiadas. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
26/08/2021 - Hay momentos que, entre la incomprensión y la empatía, hacen que gran parte del mundo se despierte. La situación en Afganistán ha disparado las expresiones de solidaridad dando lugar a un debate apresurado sobre acoger a las personas que desesperadamente están intentando dejar Kabul atrás y, también, de alguna manera, sobre las políticas de inmigración y de acogida en general. Ya hace tiempo que València se declaró ciudad refugio de manera más simbólica que efectiva.
Opinión | Reducir la desigualdad para frenar la degradación medioambiental. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
12/08/2021 - Está siendo un verano de virulentos episodios climáticos. Los incendios en Grecia, Turquía y California. Las inundaciones en Alemania. Las olas de calor en Noruega y Canadá. Episodios de dramáticas consecuencias naturales y humanas. En ese contexto, el esperado informe del Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático (IPCC, en sus siglas en inglés), vio la luz esta semana.
Opinión | Un Jardín del Túria para la nueva década. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
17/06/2021 - El Jardín del Túria de València celebra su 35 aniversario con un consenso casi total sobre su valor en la ciudad. Son muchos los que coincidimos en que se trata del proyecto urbanístico más importante para la evolución de València, siendo uno de los espacios verdes más significativos de Europa.
Opinión | Razones para el optimismo. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
3/06/2021 - Tengo en mi tío Román a un lector crítico. Me alegran y ayudan sus escuetos mensajes los jueves por la mañana cuando me toca publicar artículo. La evaluación nunca falla a su cita. El otro día me hizo ver algo de lo que no era consciente: “tus últimos artículos son un poco negativos, la gente necesita optimismo”. Lo he pensado y es verdad. Este ambiente que nos envuelve, de una constante languidez, como lo explicó Adam Granten el New York Times, no da pie a demasiada euforia.
Opinión | ¿Es el fin de los edificios de oficinas y los centros financieros?. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
20/05/2021 - La mejora de las cifras y el avance sostenido de la vacunación nos hace vislumbrar la luz al final de un túnel que parece todavía demasiado largo. Con la primavera, Europa se despierta optimista. Es un optimismo, no obstante, mal distribuido en el mundo, donde las diferencias entre naciones se ensanchan. 2020 fue el año del resurgir de las fronteras.
Opinión | Diez años sin construir grandes infraestructuras. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
22/04/2021 - Quitémonos la venda. No. No se puede construir a gran escala de manera sostenible. Es, todavía, tecnológicamente imposible poner ladrillos libres de emisiones. Hemos escuchado historias preciosas sobre edificios que no emiten gases de efecto invernadero. Y de muelles y carreteras respetuosas con el planeta. En el mejor de los casos, son medias verdades bienintencionadas. En el peor, es humo emitido por el greenwashing.
Opinión | Tres direcciones para el futuro del trabajo. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
25/03/2021 - Los momentos de emergencia son también momentos de transformación. Nuestra reacción ante la pandemia está marcando la capacidad de la sociedad, y la economía que debería estar a su servicio, para recuperarse. Veremos en el futuro cercano como de exitosos estamos siendo para no desperdiciar este momento y mejorar. Es normal que, individualmente, seamos escépticos. Pero, a la vez, debemos reconocer que hay debates importantes ahí afuera.
Opinión | Los otros Benimaclets y el modelo de ciudad. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
25/02/2021 - Después de décadas, muchos han comprendido el valor de las demandas vecinales en el desarrollo de la ciudad. Es fácil verlo a posteriori, pero el jardín del Turia, vertebrador de barrios diversos, el Saler per al poble o la recuperación del Cabanyal fueron triunfos de la sociedad, luchas urbanas, a las que se respondió de manera más o menos inteligente desde las administraciones públicas.
Gastbeitrag - Die fehlenden Küsse
Gastbeitrag Während der Corona-Pandemie verschwinden wir in unseren sozioökonomischen Blasen. Mit unabsehbaren Folgen für unsere Gesellschaft Unsere Eingeschlossenheit macht uns schlussendlich zu Bewohnern von virtuellen Gated Communities. Sie berauben uns vieler Möglichkeiten – wie zum Beispiel der, dass sich eine Medizinstudentin in einen Tänzer verlieben kann Foto: Anthony Wallace/AFP/Getty Images Die ineinander laufenden Wellen haben sich zu einer Flutwelle aufgetürmt.
Opinión | Consecuencias (no tan) inesperadas de este maremoto. Por Ramon Marrades #OpinónVP
28/01/2021 - Las olas encadenadas se volvieron maremoto. Y el maremoto, como todos los desastres naturales, sin estar programado para destruir según qué vidas, por genética, cuenta bancaria, o código postal, acabó afectando más a los más frágiles [esta acertada metáfora se la he leído a Jorge Galindo]. El impacto desigual de la pandemia está ya hoy fuera de discusión.
Opinión | Joan Romero, universidad y política. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
14/01/2021 - Juan, Joan, catedrático de geografía de la Universitat de València, se acaba de jubilar. No es frecuente que un profesor llene titulares por su faceta académica ni que despierte de manera unánime los buenos recuerdos de gran parte del alumnado que creció personal e intelectualmente en sus clases. Escribo estas letras desde la cercanía y la emoción.
Opinión | Élites sin respuestas. Por Ramon Marrades #OpiniónVP
31/12/2020 - Marzo nos cayó encima y, desconcertados, pero también con moderada esperanza, nos refugiamos en la cubierta frágil de lo público. El viejo elefante era la respuesta en una encrucijada entre el control o la libertad, la policía de barrio o el apoyo mutuo, las reglas férreas o la responsabilidad personal. Hemos visto todo el músculo de esa compañía de seguros con armas que es el Estado, con sus pólizas y sus pistolas.
Opinión | Dormir en la calle. Por Ramon Marrades
19/11/2020 - Poder dormir en la calle, queriendo hacerlo, es una de las mejores señales de que una sociedad funciona. Dormir en la calle como elección, insisto. Dormir una siesta sobre el césped de un parque o cuando nos puede la modorra sentados en un banco, y sin querer se nos cae en el regazo la novela que teníamos entre manos. Dormir las últimas horas en la arena de una cala antes del amanecer. Dormir solos pero rodeados.
Show More
loading
Actions
Is this you?
As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.Get in touch with Ramon
Contact Ramon, search articles and posts on X, monitor coverage, and track replies from one place.
Learn more about Muck Rack