Cugat Comas

Ja ho deia l’àvia Juliana que "després de Les Santes, ja ve Nadal". Pedro Sànchez s'ho fa a la seva manera i des del darrer divendres de curs escolar tira la pilota endavant fins que sigui temps nadales. La catalana més coneguda és aquella de "Qui en dirà més gran mentida? (fum fum fum)". Ole tu, el president espanyol que després de tot un mandat sense aprovar-ne cap, diu que ara, amb el panorama d’ara, presentarà pressupostos. I que si no, eleccions ja l'any vinent. És murri i en sap.

Bienvenido Mister Papa. Lleó XIV ha arribat al Congrés i ens ha proporcionat una mena d'entusiasme unànime entre tots els diputats. Amb un aplaudiment de rècord. De rècord i de cartó pedra. Els temps actuals exigeixen que qui vulgui captar l'atenció ha de fer d'icona pop.

És indecent, és impresentable i és deshumanitzador. Podríem posar-li aquests tres i molts més adjectius a com està gestionant Badalona el drama humà i col·lectiu de tenir tanta gent sense més remei que el de malviure, desallotjant sense alternativa habitacional, netejant carrers i places perquè no molestin com si fossin fullaraca. Podríem dir i diem que és indecent, impresentable i deshumanitzador. Però no anem a allò fàcil. Que sembla allò d’expiar el pecat propi i quedar-se tan ample.