Domenec Puig

Les reflexions institucionals sobre benestar i inclusió a la universitat, i particularment a la URV, són necessàries i arriben en un moment en què la comunitat universitària viu una pressió sostinguda. Ara bé, quan aquest debat el lidera qui governa, hi ha una obligació afegida: completar el diagnòstic amb rendició de comptes. Perquè el repte no és només descriure el malestar, sinó demostrar que el sistema ha canviat de manera verificable per atendre les necessitats que s’identifiquen.

Les universitats públiques tenen la responsabilitat fonamental de democratitzar el coneixement, garantint l’accés a la formació i la recerca a tota la ciutadania. En aquest context, la Universitat Rovira i Virgili es presenta com una institució compromesa amb la societat i el territori. Tanmateix, malgrat els esforços en aquesta direcció, és necessari reflexionar críticament sobre fins a quin punt la URV compleix plenament amb aquesta missió.

La Tribuna Tots els membres que formem part de la comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili ens sentim satisfets quan la URV apareix ben posicionada en comparatives amb altres universitats de l’Estat espanyol. Els rànquings, com a fotografia puntual, poden reforçar la imatge institucional i oferir dades útils per a la gestió interna. Tanmateix, cal preguntar-nos amb una mirada més exigent: és aquest el nostre veritable marc de referència?