Edelmir Galdón

El 22 de juliol de 1938, després de cinc mesos d'ofensiva pel Nord del País Valencià i el Baix Aragó, amb l'objectiu de prendre València, les forces franquistes xocaren amb el sistema defensiu que els republicans havien estat construint des de feia mesos: la línia XYZ.

Com hem vist fins ara, l'avanç de les forces revoltades pel front de Castelló resultava lent i penós, ja que la resistència republicana era superior a la prevista. Tant el Cos d'Exèrcit de Galícia, que operava per la costa, com el Destacament d'Enllaç, a l'interior de l'Espadà, van haver de tirar mà de totes les reserves i concentrar la capacitat de foc sobre zones puntuals de les defenses enemigues, per a doblegar la resistència governamental.

La clau de l'ofensiva cap a València residia en l'acció conjunta de dues grans masses operatives, una des de Terol i una altra per la costa, fins confluir entre Sagunt i Sogorb i, aconseguida aquesta línia, llançar l'atac definitiu per a prendre la capital del Túria.