Ernest Alós
Verified
Periodista a El Periódico de Catalunya.
Aquí, ni místics, ni grans capitans, ni frases solemnes
Is this you? As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.
Claim your profile
Articles by Ernest Alós
Charles Stross, escritor: "En el sector de la IA hay gente muy tóxica que ha llegado muy alto"
Entrevista Charles Stross llega al Festival 42 con la traducción de una nueva entrega de 'Los expedientes de la Lavandería' y de 'Accelerando': jugando con los espías, los horrores lovecraftianos y la IA Charles Stross / Ernest Alós ¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente Añádenos en Google Charles Stross (Leeds, 1964), con una treintena de libros publicados, es uno de los grandes de la ciencia ficción británica contemporánea.
La intel·ligència artificial com a "nova religió"
Jorge Volpi i Agustín Fernández Mallo, al festival 42 de Barcelona | FESTIVAL 42 / El 2023, quan ChatGPT complia el seu primer any, la intel·ligència artificial ja va ser tema de debat en la tercera edició del Festival 42 de gèneres fantàstics de Barcelona. En tres anys, com ha canviat el conte. Aleshores vam parlar de ficció.
Jorge Volpi, Agustín Fernández Mallo y Genís Roca debaten sobre la IA como "nueva religión": "Simula bastante bien la parte eléctrica del cerebro, pero no sabe cómo imitar la parte química"
EN 2023, cuando ChatGPT cumplia su primer añito, la Inteligencia artificial ya fue tema de debate en la tercera edición del Festival 42 de géneros fantásticos de Barcelona. Pero en tres años, cómo ha cambiado el cuento. Entonces hablamos de ficción.
«The Raven Scholar», de Antonia Hodgson: animales totémicos, taichí y crimen
La antigua editora jefe de Little, Brown, que primero se pasó al otro lado con sus novelas de intriga en la Inglaterra georgiana, triunfa ahora en su desembarco en la fantasía La escritora Antonia Hodgson, en el Festival Celsius de 2026, en Avilés / Ernest Alós ¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente Añádenos en Google Dentro de un envoltorio convertido en estándar de la industria editorial 'young adult' (tapa dura con letras doradas y cubierta abarrotada, cantos ya no pintados sino...
Veritats i mentides darrere del «milicià caigut» de Robert Capa, la fotografia més famosa de la Guerra Civil
Fa ja 90 anys (uns quants dies abans o després del 5 de setembre de 1936) del «clic» que va crear la fotografia més reproduïda, citada i discutida de la Guerra Civil espanyola, la del milicià caigut al front de Còrdova que va convertir Robert Capa en el pare fundador del fotoperiodisme bèl·lic modern.
Veritats i mentides darrere del milicià caigut de Capa
Ja fa 90 anys (uns dies abans o després del 5 de setembre de 1936) del clic que va crear la fotografia més repetida, citada i discutida de la Guerra Civil espanyola, la del milicià caigut al front de Còrdova que va fer de Robert Capa el pare fundador del fotoperiodisme bèl·lic modern.
Verdades y mentiras tras el 'miliciano caído' de Robert Capa, la fotografía más famosa de la Guerra Civil Original
Hace ya 90 años (unos pocos días o después del 5 de septiembre de 1936) del 'click' que creó la fotografía más repetida, citada y discutida de la guerra civil española, la del miliciano caído en el frente de Córdoba que hizo de Robert Capa el padre fundador del fotoperiodismo bélico moderno.
Verdades e mentiras tras o 'miliciano caído' de Robert Capa, a fotografía máis famosa da Guerra Civil
Hai xa 90 anos (uns poucos días ou despois do 5 de setembro de 1936) do 'click' que creou a fotografía máis repetida, citada e discutida da guerra civil española, a do miliciano caído na fronte de Córdoba que fixo de Robert Capa o pai fundador do fotoperiodismo bélico moderno.
'The Raven Scholar', de Antonia Hodgson: animales totémicos, taichí y crimen
La escritora Antonia Hodgson, autora de 'The Raven Scholar'.
Carlos di Urarte: “En el género fantástico hay una hegemonía asfixiante de lo anglosajón”
Carlos di Urarte (Santander, 1980), tras años trabajando en la trastienda de la edición, como librero primero y como asesor editorial después, ha convencido con las dos primeras partes de su trilogía de debut, ‘Salitre y ceniza’ y ‘Hábito y mortaja’ (El Transbordador).
Fantasia sense tanta testosterona
Cristopher Buehlman, Carlos di Urarte y John Gwynne, de izquierda a derecha, en Avilés / El grimdark va néixer com un subgènere de la fantasia èpica baix en èpica i alt en cinisme i sang, típicament escrit per un autor de gènere masculí, amb barba i tatuatges i amb una audiència adient a aquesta imatge.
Carlos di Urarte, Cristopher Buehlman y Johan Gwynne: la fantasía barbuda rebaja su dosis de testosterona
El ‘grimdark’ nació como un subgénero de la fantasía épica bajo en épica y alto en cinismo y sangre, típicamente escrito por un autor de género masculino, con barba y tatuaje y con una audiencia acorde a esa imagen. Y quizá en algún momento podríamos llegar pensar que el mercado se ha polarizado entre una ‘romantascy’ hoy superventas con autoras y público mayoritariamente femeninos y una fantasía oscura estereotípicamente masculina (y con su nicho, pero sin duda más reducido). O quizá no sea así.
‘Entre dos fuegos’, de Christopher Buehlman: una historia de ángeles, demonios y peste negra que a los 15 años resucitó
Esta es la historia de un libro que fracasó miserablemente, casi acabó con la carrera de su autor tras un inicio prometedor, lo dejó ganándose la vida en ferias más o menos medievales de EEUU con el personaje de Cristoph el Insultador (improvisaba insultos salvajes a demanda de la audiencia) y 15 años después se ha convertido en un título de culto.
Samantha Shannon: Sant Jordi contra Saint George
Hace unos meses llegó a las librerías españolas ‘Las flores en llamas’ (Roca Editorial), la segunda de las precuelas que desarrollan el mundo de ‘El priorato del naranjo’ de la escritora británica Samantha Shannon (Hammersmith, Londres, 1991), uno de los títulos que, allá por 2019, abrieron el camino al ‘boom’ de la fantasía épica teñida de componentes románticos. En su variante (ese es el adjetivo que elige su autora) “sáfica”.
Ernest Alós
Coordinador d'Opinió i Participació. Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o història de Barcelona Ubicada/t a Barcelona
Pratchett i Adams, els clàssics del gènere
Tot i que hàgim d’incloure Kurt Vonnegut (sobretot, ell), Jasper Fforde i Christopher Moore en l’elenc dels mestres de l’humor i la ciència-ficció, no hi ha dubte que el gènere té dos grans mestres: Terry Pratchett, amb el seu Discmón, i Douglas Adams, amb la Guia galàctica per a autoestopistes. Tots dos van demostrar que, malgrat les reticències del món, "els lectors —opina Grady Hendrix— accepten perfectament aquesta barreja".
La fantasia també pot ser ‘funtasy’
T. Kingfisher (o Ursula Vernon) / No hi ha cap dubte que la fusió entre fantasia i novel·la romàntica, el romantasy, és el gran motor de la renovada i rejovenida atracció a la lectura de nous públics (i de gran part del compte de resultats de les editorials). Però no només de romantasy es viu, i una altra fusió, la d’humor i fantasia, o horror, o ciència-ficció, també és present.
La literatura fantástica también puede ser 'funtasy' (como el fenómeno Matt Dinniman)
No hay ninguna duda de que fusión entre fantasía y novela romántica, el ‘romantasy’, es el gran motor de la renovada y rejuvenecida atracción a la lectura de nuevos públicos (y de gran parte de la cuenta de resultados de las editoriales). Pero no solo de ‘romantasy’ se vive y otra fusión, la de humor y fantasía, o horror, o ciencia ficción, también está allí.
T. Kingfisher, la reconstructora de cuentos
Libros Bajo pseudónimo o con su nombre real, Ursula Vernon, la escritora estadounidense reformula cuentos de horror o tradicionales tanto para el público infantil como para adultos T. Kingfisher (o Ursula Vernon) / Ernest Alós ¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente Añádenos en Google Ursula Vernon (Japón, 1977), la autora de cuentos infantiles con una princesa hámster inspirada en la guerrera Xena, es también T.
'Friends' en el espacio (y la belleza de las plantas eólicas)
Imagínense que el apartamento de los protagonistas de ‘Friends’ es la cantina de una nave interestelar, que el café Central Perk es la taberna en una estación espacial y que sus protagonistas pueden tener la apariencia de un velociraptor, el cerebro de una IA o el cuerpo de la oruga de ‘Bichos’ pero que arrastra el trauma de la extinción de su especie. Que sus relaciones son mucho, pero mucho menos convencionales, pero que el buen rollo es el mismo.
Alcaldadas y frenos
Enric Granados con Consell de Cent, la más verde de las plazas de los ejes verdes. / JORDI COTRINA Al principio fue la superilla. La de Poblenou, la que empezó con el sistema de prueba y error, entre 2016 y 2017.
Alcaldades i frens
La Sagrada Família, vista des del carrer de Aragó, des d'on hauria d'obrir-se, segons el PGM, una avinguda fins al temple. / JORDI OTIX Al principi va ser la superilla. La del Poblenou, que va començar amb el sistema de prova i error, entre el 2016 i el 2017.
Alcaldades i frens
La Sagrada Família, vista des del carrer de Aragó, des d'on hauria d'obrir-se, segons el PGM, una avinguda fins al temple. / JORDI OTIX Al principi va ser la superilla. La del Poblenou, que va començar amb el sistema de prova i error, entre el 2016 i el 2017.
Alcaldades i frens
Al principi va ser la superilla. La del Poblenou, que va començar amb el sistema de prova i error, entre el 2016 i el 2017. Va ser l’única en la qual realment es va intentar aplicar el concepte de superilla original de Salvador Rueda: blocs de 3x3 illes, en què només els carrers perimetrals d’aquests blocs mantenien el trànsit, configurant una malla viària menys densa de cotxes a tot l’Eixample, mentre que els espais interiors es destinaven als vianants.
El Vaticano "ya estudia" un presunto "milagro" para beatificar a Gaudí: la curación de un bebé catalán en 2023
Al religioso Reniel Alí Ramírez Herrera le toca una de esas tareas improbables que parecen salidas de otra época: llevar adelante la causa de beatificación de Antoni Gaudí. Tiene 33 años, es venezolano, de San Cristóbal, poeta y habla desde Roma con una mezcla de prudencia burocrática y entusiasmo contenido. El 14 de abril de 2025 Gaudí fue declarado "venerable" por el papa Francisco y, desde entonces, la maquinaria de la beatificación del "arquitecto de Dios" entró en otra velocidad.
La causa para la beatificación de Gaudí analiza como milagro la curación de un bebé catalán en 2023: "Ya está en estudio"
Al religioso Reniel Alí Ramírez Herrera le toca una de esas tareas improbables que parecen salidas de otra época: llevar adelante la causa de beatificación de Antoni Gaudí. Tiene 33 años, es venezolano, de San Cristóbal, poeta y habla desde Roma con una mezcla de prudencia burocrática y entusiasmo contenido. El 14 de abril de 2025 Gaudí fue declarado "venerable" por el papa Francisco y, desde entonces, la maquinaria de la beatificación del "arquitecto de Dios" entró en otra velocidad.
La beatificació de Gaudí "ja està en estudi"
Al religiós Reniel Ali Ramírez Herrera li toca una d’aquestes tasques improbables que sembla que hagin sortit d’una altra època: tirar endavant la causa de beatificació d’Antoni Gaudí. Té 33 anys, és veneçolà, de San Cristóbal, poeta i parla des de Roma amb una barreja de prudència burocràtica i entusiasme contingut.
La causa de beatificació de Gaudí estudia com a possible miracle la curació d’un nadó català el 2023: «Ja està en estudi»
Al religiós Reniel Ali Ramírez Herrera li toca una d’aquestes tasques improbables que semblen sortides d’una altra època: tirar endavant la causa de beatificació d’Antoni Gaudí. Té 33 anys, és veneçolà, de San Cristóbal, poeta i parla des de Roma amb una barreja de prudència burocràtica i entusiasme contingut. El 14 d’abril del 2025 Gaudí va ser declarat «venerable» pel papa Francesc i, des d’aleshores, la maquinària de la beatificació de l’«arquitecte de Déu» va entrar en una altra velocitat.
Els millors llibres de fantasia i ciència-ficció per a Sant Jordi 2026
La creació de mons imaginaris gairebé sempre acaba comportant la necessitat d’incorporar a aquest exercici de ‘world building’ un marc religiós o mític, especialment si ha de servir de suport per a alguna variant de sistema màgic. Però no és tan habitual (tot i que no estrany: l’Egipte faraònic de Les portes d’Anubis de Tim Powers, el pòsit catòlic de Nàrnia, l’enlluernadora faula ateista de Pullman a La materia oscura...
Los mejores libros de fantasía y ciencia ficción para Sant Jordi 2026
DÍA DEL LIBRO Antonia Hodgson, autora británica de 'The Raven Scholar', una fantasía épica / Pau Gracià / EPC La creación de mundos imaginarios casi siempre acaba conllevando la necesidad de incorporar a ese ejercicio de world building un marco religioso o mítico, especialmente si ha de servir de soporte para alguna variante de sistema mágico.
Los mejores libros de fantasía y ciencia ficción para Sant Jordi 2026
La creación de mundos imaginarios casi siempre acaba conllevando la necesidad de incorporar a ese ejercicio de world building un marco religioso o mítico, especialmente si ha de servir de soporte para alguna variante de sistema mágico. Pero no es tan habitual (aunque no raro: el Egipto faraónico de Las puertas de Anubis de Tim Powers, el poso católico de Narnia, la deslumbrante fábula ateísta de Pullman en La materia oscura...
Los mejores libros sobre Barcelona para Sant Jordi 2026: el año de Gaudí y Cerdà
Representación de La Pasión de Cristo en la fachada de la Passió de la Sagrada Familia, durante la Semana Santa / Marc Asensio Armand Puig Pòrtic / Arpa 22,90 € El Año Cerdà (150º aniversario de su nacimiento) palidece ante el pleno gaudiniano de 2026, con el centenario de la muerte del arquitecto y la coronación, con bendición papal, de la torre central de la Sagrada Família.
Los mejores libros sobre Barcelona para Sant Jordi 2026: el año de Gaudí y Cerdà
Representación de La Pasión de Cristo en la fachada de la Passió de la Sagrada Familia, durante la Semana Santa / Marc Asensio Armand Puig Pòrtic / Arpa 22,90 € El Año Cerdà (150º aniversario de su nacimiento) palidece ante el pleno gaudiniano de 2026, con el centenario de la muerte del arquitecto y la coronación, con bendición papal, de la torre central de la Sagrada Família.
Bàrcino en quarantena
Debat arqueològic La localització del paviment del fòrum romà al costat del carrer Jaume I ha obert un debat. ¿És necessari ‘girar’ totes les reconstruccions de l’antiga Bàrcino? Tot i que aquesta idea s’obre pas, falta consens. Mentre segueix el debat, als museus de la ciutat se seguirà sense reemplaçar la versió tradicional. Troballa del paviment fundacional de Bàrcino que redibuixa el mapa de la Barcelona romana.
Bàrcino en quarantena
Qui visiti el Museu d’Història de Barcelona, o les restes del temple de la Bàrcino romana que hi ha al carrer Paradís, escolti un guia turístic o escolar o consulti qualsevol llibre sobre la història de la capital catalana trobarà la reconstrucció de la ciutat fundada per August considerada fins ara canònica: una petita urbs de 10 hectàrees, tancada per les muralles del segle III amb quatre portals, un temple sobre un dels dos petits promontoris de la muntanya Tàber amb la seva façana...
La redefinición de la Barcino romana divide a los expertos y tardará en llegar a los museos
Quien visite el Museu d'Història de Barcelona, o los restos del templo de la Barcino romana en la calle Paradís, escuche a un guía turístico o escolar o consulte cualquier libro sobre la historia de la capital catalana encontrará la reconstrucción de la ciudad fundada por Augusto considerada hasta ahora canónica: una pequeña urbe de 10 hectáreas, encerrada por las murallas del siglo III, un templo sobre uno de los dos pequeños promontorios del monte Tàber con su fachada orientada hacia...
La redefinició de la Barcino romana divideix els experts i tardarà a arribar als museus
Debat arqueològic La localització per primera vegada del fòrum fundacional al costat del carrer de Jaume I consolida la idea d’una muntanya Tàber de plataforma única, és a dir, una Barcelona romana més ‘dromedari’ que ‘camell’ Una excepcional troballa del paviment fundacional de Barcino redibuixa el mapa de la Barcelona romana 41 m2 del fòrum de la Barcelona romana, trobats sota l’hotel Barcino / Ferran Nadeu Qui visiti el Museu d’Història de Barcelona, o les restes del temple de la Barcino...
La redefinició de la Barcino romana divideix els experts i tardarà a arribar als museus
Qui visiti el Museu d’Història de Barcelona, o les restes del temple de la Barcino romana al carrer Paradís, escolti un guia turístic o escolar o consulti qualsevol llibre sobre la història de la capital catalana trobarà la reconstrucció de la ciutat fundada per August considerada fins ara canònica: una petita urbs de 10 hectàrees, tancada per les muralles del segle III, un temple sobre un dels dos petits promontoris de la muntanya Tàber amb la seva façana orientada cap a Montjuïc (i potser...
Un Londres victorià i pútrid
Farà poc més de dos anys va arribar a les llibreries el primer volum de la sèrie Iremonger, signada i inquietantment il·lustrada per Edward Carey, un britànic que va pel món fent salts aquí i allà entre la docència de l’escriptura creativa, el teatre, la il·lustració, els museus de figures de cera, els titelles i el col·leccionisme de trastos.
Edward Carey remata su trilogía 'Iremonger' en un Londres gótico, podrido y grotesco
Edward Carey, en la librería Gigamesh de Barcelona / Pau Gracià Hará poco más de un año llegó a las librerías el primer volumen de la serie Iremonger, firmada e inquietantemente dibujada por Edward Carey, un británico que va por el mundo (con los ojos abiertos como platos y una sonrisa con sordina) dando saltos aquí y allá entre la docencia de la escritura creativa, el teatro, la ilustración, los museos de figuras de cera, los títeres y el coleccionismo de cachivaches.
Mor Zygmunt Bauman, el teòric de la societat líquida
Obituari Va utilitzar el concepte de la 'modernitat líquida' per analitzar les incerteses del món contemporani i va centrar els últims treballs en el creixement de les desigualtats Zygmunt Bauman en una imatge d'arxiu. El sociòleg Zygmunt Bauman (1925-2017) va morir ahir al seu domicili de Leeds als 91 anys.
La fragilidad de la seguridad europea y otras 11 opiniones contundentes de Zygmunt Bauman
El filósofo Zygmunt Bauman escribió en el epílogo de su libro póstumo 'Retrotopía' que no veía muchas esperanzas, pero se negaba a dejar de mirar al futuro: “Los habitantes humanos de la Tierra nos encontramos (más que nunca antes en la historia) en una situación de verdadera disyuntiva: o unimos nuestras manos, o nos unimos a la comitiva fúnebre de nuestro propio entierro en una misma y colosal fosa común”. A continuación reunimos algunas de las frases clave de su pensamiento.
12 opinions contundents de Zygmunt Bauman
Totes les mesures empreses en nom del 'rescat de l'economia' es converteixen, com tocades per una vareta màgica, en mesures que serveixen per enriquir els rics i empobrir els pobres. Els europeus ens trobem amb l'arribada sobtada de milions de persones que, fins fa uns anys, tenien vides molt semblants a les nostres. I, de cop l'aparició en massa dels refugiats ens fa conscients de com de fràgil és la presumpta seguretat de les nostres vides.
12 libros de ciencia ficción y fantasía recomendados para esta Navidad 2025
Propuestas de regalo y lectura Recomendaciones de Navidad. Fantasía, horror y ciencia ficción Mientras géneros como el romantasy alimentan felizmente la formación de nuevas generaciones de lectores, la fantasía, la ciencia ficción y el horror viven una era de producción imposible de sintetizar. La crisis climática, el género, la diversidad cultural, el vértigo tecnológico, lo posthumano, las pandemias, la familia... nada es ajeno a ser visto desde una realidad alternativa. Tampoco la evasión.
De la covid a la dana
¿Quan va començar la dana? Més ben dit, la successió de no decisions que va fer que la dana s’emportés 231 vides. Potser uns anys abans que un despreocupat Mazón entrés per la porta del Ventorro, amb la covid. Quan cada mesura d’emergència va costar Déu i ajut arrencar-la pel caïnisme d’uns i la pressió d’un Vox amb un líder, Abascal, que va considerar el confinament per la pandèmia "la vulneració de drets més gran de la història".
Cuándo empezó la dana
Jorge Suárez sentado, en el centro, junto a Emilio Argüeso y Salomé Pradas, los dos investigados, en el Cecopi del 29 de octubre. / Levante-EMV ¿Cuándo empezó la dana? Mejor dicho, la sucesión de no decisiones que hizo que la dana se llevase por delante 231 vidas. Quizá unos años antes de que un despreocupado Mazón entrara por la puerta del Ventorro, con el covid.
"Putin ordenó a unos investigadores que lograsen la inmortalidad"
El vado de los zorros debía ser una serie de TV que se desarrollaba en la Manchuria de los años 20. El productor le pidió desplazarla a 1945. El proyecto se frustró y al cabo de unos años, al convertirla en un libro, mantuvo ese cambio. ¿No se planteó volver a su idea inicial? Sí, pero para entonces, tenía ya muchos elementos que encajaban en ese mundo de posguerra.
Anna Smith Spark: feminismo en el género fantástico más violento y machirulo
La 'reina del grimdark' La autora de fantasía oscura presenta su primer título traducido en España, 'La corte de los cuchillos rotos' Entre los diversos subgéneros de la fantasía, el ‘grimdark’ nació con el ADN más machito del lugar. Violencia, cero romanticismo, antihéroes peludos, grasientos y llenos de cicatrices y huesos rotos. Aunque progresivamente haya evolucionado hacia la inclusión de personajes femeninos en primera línea de batalla, no siempre resultan muy creíbles.
Anna Starobinets: "Hace ya años entrevisté a dos científicos con el encargo de Putin de investigar la inmortalidad"
Aunque ha tocado muchas teclas en su obra (desde el periodismo al cuento infantil), Anna Starobinets (Moscú, 1978) es conocida en España por sus relatos y novelas cortas, de un horror tan psicológico como corporal, tan vinculado a la tradición del cuento ruso como al horror contemporáneo de Stephen King.
Anna Starobinets: "Hai xa anos entrevistei a dous científicos co encargo de Putin de investigar a inmortalidade"
Aínda que tocou moitas teclas na súa obra (desde o xornalismo ao conto infantil), Anna Starobinets (Moscova, 1978) é coñecida en España polos seus relatos e novelas curtas, dun horror tan psicolóxico como corporal, tan vinculado á tradición do conto ruso como ao horror contemporáneo de Stephen King.
Show More
loading
Actions
Get in touch with Ernest
Contact Ernest, search articles and posts on X, monitor coverage, and track replies from one place.
Learn more about Muck Rack