Guillem Costa
Verified
Periodista
Is this you? As a journalist, you can create a free Muck Rack account to customize your profile, list your contact preferences, and upload a portfolio of your best work.
Claim your profile
Articles by Guillem Costa
La reintroducció del linx nòrdic al Pirineu suma suports
La proposta d’alliberar linxs nòrdics al Pirineu català guanya suports de cada vegada més entitats ambientals. La iniciativa, impulsada per les plataformes Amics del parc natural de l’Alt Pirineu i ADLO Pirineu i avançada per EL PERIÓDICO un any enrere, suggereix dissenyar un pla de viabilitat per estudiar la possibilitat de deixar anar exemplars d’aquesta espècie, que va desaparèixer de Catalunya a principis del segle XX per la persecució humana i la pèrdua d’hàbitat.
Les pluges donen oxigen als aqüífers clau de Barcelona
Els últims episodis de pluges torrencials a Catalunya deixen una situació desigual en les reserves d’aigua. Els embassaments de les conques internes, que ja superen el 75% de capacitat, amb prou feines han experimentat grans crescudes i tendeixen a estabilitzar-se, ja que les precipitacions no s’han concentrat a les capçaleres dels rius. En canvi, l’aigua que ha caigut sí que serveix per donar aire als malmesos aqüífers del Baix Llobregat, claus per al proveïment de Barcelona.
Rodalies continua sense protocols davant dies de pluges extremes
Cap dels ens encarregats de la gestió de la xarxa de Rodalies a Catalunya preveu activar mesures extraordinàries aquesta tardor davant la previsió de pluges tan intenses com les d’aquests dies. Renfe i Adif remeten als protocols que ja tenen i creuen que són suficients per fer front a episodis tan tempestuosos com els d’aquesta setmana.
Enderrocades 30 petites preses per restaurar rius
Catalunya avança, pas a pas però de forma progressiva, en la demolició de petites preses i obstacles que impedeixen que els rius flueixin lliurement. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha completat ja 30 actuacions d’aquestes. Una tercera part s’ha portat a terme en els últims quatre anys. En el seu últim pla hidrològic, la Generalitat ja va quintuplicar el pressupost destinat a aquestes mesures. Ara la línia de treball es mantindrà i s’incrementaran els diners destinats a la restauració de rius.
El difícil cas de la Ricarda
El Govern es gastarà 125.000 euros per recuperar dos espais naturals que quedaran afectats per l’ampliació de l’aeroport del Prat. El document d’inversions en projectes de restauració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) detalla actuacions per restaurar les llacunes del Remolar i la Ricarda, dos dels aiguamolls més emblemàtics del delta del Llobregat.
Montornès del Vallès, la zona zero de l’últim temporal, encara no s’ha recuperat una setmana després: «Encara traiem fang de casa nostra»
Montornès del Vallès encara es recupera a pas lent una setmana després del segon dels temporals que ha escombrat Catalunya els últims dies. En aquest municipi, es va desbordar la riera de Vallromanes, impulsada per la crescuda del riu Congost, i diversos carrers del barri de Ca n'Ametller es van inundar greument. De fet, una de les tres víctimes mortals de l’episodi va quedar atrapada en un garatge de la localitat.
Aena reserva fons per comprar aiguamolls al Prat
Un avió sobre el Remolar. | FERRAN NADEU / Aena fa un pas endavant per mirar de demostrar a Europa que el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat compensarà l’impacte ambiental de manera adequada. Fa temps que la Generalitat reclama al gestor aeroportuari que comenci a comprar terrenys degradats al delta del Llobregat per restaurar-los i transformar-los en zones inundables.
Un excàrrec del Govern, a judici per un delicte ambiental
Un excàrrec del Departament de Territori de la Generalitat, Emili Dragone, s’asseurà dimecres que ve al banc per haver avalat presumptament de manera irregular l’autorització ambiental de la cimentera Lafarge (actualment en mans d’Holcim) a Montcada i Reixac, segons fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO.
Aena reserva fons per comprar aiguamolls al delta del Llobregat abans d’ampliar l’aeroport de Barcelona-El Prat
Espacios naturalizados por Aena en el aeropuerto del Prat, 3 de marzo de 2026 / Aena fa un pas endavant per mirar de demostrar a Europa que el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Pratcompensarà l’impacte ambiental de manera adequada. Fa temps que la Generalitat reclama al gestor aeroportuari que comenci a comprar terrenys degradats al delta del Llobregat per restaurar-los i transformar-los en zones inundables.
Front comú per accelerar la transició verda a Catalunya
Parc eòlic al terme municipal de Veciana (Anoia). | JORDI COTRINA / L’Empordà, una de les zones de Catalunya on el desplegament de les energies renovables continua sent una assignatura pendent, es converteix entre ahir i avui en punt de trobada del sector públic i privat per reivindicar un canvi de ritme en la transició energètica.
Catalunya apuesta por las baterías para salvar la rentabilidad de los parques solares
Nueva tecnología El director de L'Energètica, Dani Pérez, advierte de que Catalunya tiene 3.500 MW fotovoltaicos autorizados sin construir y lamenta que la oposición territorial frene nuevos proyectos eólicos Roger Casals, CEO de Wattium: "Sin baterías, será difícil que las renovables sean rentables" Terrenos de baterías en Sagunt. / Daniel Tortajada / LEV ¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente Añádenos en Google La transición energética en Catalunya se enfrenta a una paradoja.
El Govern qüestiona la constitucionalitat de la llei catalana contra l’amiant
Després de superar un etern i accidentat periple al Parlament, la llei catalana contra l’amiant, en vigor des del passat 3 d’octubre, s’enfronta ara a un nou obstacle, aquesta vegada de tipus jurídic. El Govern central, segons ha avançat 'El País' i ha confirmat aquest diari, ha detectat indicis d’inconstitucionalitat en diversos articles d’aquesta norma pionera, pensada per accelerar la retirada d’aquest material tòxic dels edificis de Catalunya.
Els enginyers demanen més dipòsits pluvials i col·lectors
Depósito para la recogida de aguas pluviales y freáticas en Barcelona. / Els 15 dipòsits de retenció d’aigües pluvials de Barcelona van tenir un paper decisiu durant els últims episodis de pluja intensa i van ajudar a evitar danys més importants a la ciutat. Però els experts adverteixen que la xarxa actual no és suficient davant tempestes cada vegada més violentes, que acumulen unes grans quantitats d’aigua en poc temps.
Les reserves dels embassaments augmenten però encara hi ha marge per rebre més pluges
Imagen de la presa de Susqueda desembalsando agua por el aliviadero, el pasado 7 de marzo / En ple episodi de pluges torrencials, els embassaments comencen a recuperar reserves, després d’un estiu de lleugera caiguda. Els últims dies, tot i que la major part de l’aigua no ha regat les capçaleres dels principals rius de les conques internes, les precipitacions sí que comencen a reflectir-se en l’estat dels pantans.
El xàfec destapa la falta d’adaptació de les ciutats
Els episodis encadenats de pluges torrencials han tornat a posar en evidència l’absència de mesures d’adaptació a la nova realitat climàtica. Malgrat que tots els pronòstics apuntaven a una tardor d’aiguats intensos, les precipitacions han desbordat la capacitat de resposta de les ciutats.
Catalunya perd la meitat de les aus aquàtiques hivernals
Catalunya rep cada hivern menys aus aquàtiques. En 17 anys el nombre d’exemplars que trien aiguamolls com el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà o el delta del Llobregat per passar-hi l’estació més freda de l’any s’ha reduït a la meitat. El cens oficial que ha pogut consultar aquest diari, liderat per la Generalitat i elaborat en col·laboració amb diverses entitats científiques i ambientals, va comptabilitzar un total de 227.074 ocells el 2026.
"¿L’hauré de treure jo?"
Quan l’Èric Baquer, de 28 anys, va comprar un pis al centre de Sabadell, l’amiant no estava entre les seves preocupacions. No sabia que l’edifici tenia un dipòsit d’aigua de fibrociment ni que hi havia altres elements fets amb aquest material al costat del pis. "Llavors ni em vaig plantejar que hi podria haver amiant ni que pogués ser un problema per a la salut", explica a EL PERIÓDICO. Ara mira la seva casa d’una altra manera.
Catalunya trigarà més de sis anys a retirar tot l’amiant malgrat la llei
Catalunya trigarà més de sis anys a retirar tot l’amiant que hi ha en edificis públics i privats malgrat l’entrada en vigor, avui, de la llei que el Parlament va aprovar al juny. Una de les primeres conseqüències de la nova llei és que en qualsevol operació de compravenda d’habitatge el propietari haurà de presentar un certificat informatiu sobre la presència d’amiant a l’immoble.
Catalunya ja té a punt un ES-Alert que es podrà desactivar
Després de setmanes de feina, la Generalitat té a punt un ES-Alert més suau i "menys invasiu" per enviar als telèfons mòbils davant episodis de pluja com els d’ahir. Imma Solé, subdirectora de Protecció Civil, detalla que una actualització d’iOS i Android facilitarà l’enviament de les prealertes a través del sistema ES-Alert.
Catalunya ja té a punt un ES-Alert per pluges «més suau» i que es podrà desactivar
Després de setmanes de feina, la Generalitat ja està a punt per enviar alertes als mòbils "més suaus" i "menys invasives" davant episodis de pluja com els d’aquest dimarts. Imma Solé, subdirectora de Protecció Civil, detalla a EL PERIÓDICO que una actualització d’iOS i Android facilitarà l’enviament de 'prealertes' a través del sistema ES-Alert.
El Govern assumeix l’augment de la incineració
El Govern té assumit des de fa temps que Catalunya haurà d’augmentar la revalorització energètica de residus municipals durant la pròxima dècada per poder reduir de manera dràstica les escombraries que acaba als abocadors. La intenció de l’Executiu català preveu passar de l’actual 19% dels residus fins a un 25% la quantitat d’escombraries que s’incinera el 2035.
Tancar abocadors obliga a aconseguir més valor energètic dels residus
Catalunya afronta des de fa anys una transformació profunda del seu model de gestió de residus. L’objectiu és reduir dràsticament l’ús d’abocadors, que actualment reben un 40% dels residus, perquè acumulin tan sols el 10% de les tones d’escombraries generades. De fet, tot Espanya aborda una política de millora del reciclatge que acabi derivant en el tancament de gran part dels dipòsits controlats que existeixin actualment.
Salvar les últimes i esquives aloses becudes
Tota la població catalana de l’alosa becuda (Chersophilus duponti), un petit ocell estepari de tons bruns i pic corbat –per això el seu nom en català–, sobreviu en tot just un centenar d’hectàrees de secà al sud de Lleida, a la Timoneda d’Alfés. Segons l’últim cens, l’espècie tan sols compta amb dos territoris a Catalunya i s’acosta perillosament a l’extinció.
Catalunya busca la complicitat d’agricultors i pastors per salvar les últimes aloses becudes
Un ejemplar de alondra ricotí. / Tota la població catalana de l’alosa becuda (‘Chersophilus duponti’), un petit ocell estepari de tons bruns i pic corbat, sobreviu en només 100 hectàrees de secà al sud de Lleida, a la Timoneda d’Alfés. Segons l’últim cens, l’espècie tan sols compta amb dos territoris a Catalunya i s’acosta perillosament a l’extinció.
Por qué los excrementos del ganado quedan "momificados" durante meses en los prados de Cataluña
Els excrements del bestiar que pasta en la majoria de prats de Catalunya romanen durant mesos pràcticament intactes. Este fenomen s'explica perquè una part considerable dels insectes i organismes que habitualment s'encarreguen de descompondre estos excrements moren quan s'acosten a estes dejeccions ramaderes. I què causa la mort d'escarabats i altres xicotets invertebrats? Un producte utilitzat per a protegir vaques, cavalls i ovelles dels paràsits: la ivermectina.
El nou pla elèctric assegura un total de 3.800 megawatts a Catalunya
Un any després que es presentés un esborrany que la Generalitat va avalar però sense estar del tot convençuda – quedava pendent "reforçar i matisar" algunes qüestions –, el pla elèctric definitiu del Govern ha aconseguit seduir Catalunya.
El Port de Barcelona serà el de més capacitat elèctrica d’Espanya
Autoridades de visita en el Port de Barcelona / Una de les infraestructures més beneficiades per la planificació elèctrica definitiva del Govern, presentada aquest dimecres a Girona, és el Port de Barcelona, que podrà accelerar en el seu procés de descarbonització i reducció d’emissions. El document, que detalla com s’ampliaran i reforçaran les xarxes de transport i distribució d’energia, garanteix 400 quilowatts per a la infraestructura portuària.
El nou pla elèctric assegura energia per als futurs Clínic i Trueta i la central reversible de la Baells
La subestación eléctrica de Collblanc, en LHospitalet de Llobregat. / Un any després que es presentés un esborrany que la Generalitat va avalar però sense estar-ne del tot convençuda –quedava pendent «reforçar i matisar» algunes qüestions–, el pla elèctric definitiu del Govern ha aconseguit seduir Catalunya.
Un estiu amb calor extrema anticipa una tardor plujosa
L’estiu "extremadament càlid", de rècord, que ja queda enrere comença a deixar pas a una tardor de temperatures normals, fins i tot una mica per sobre de la mitjana, però que serà "plujosa", segons indiquen les prediccions estacionals de l’Aemet (Agència Estatal de Meteorologia) per a Catalunya. Ramon Pascual, meteoròleg de l’agència, assegura que, malgrat que aquest tipus de pronòstics encara s’han d’afinar, és molt probable que es registrin precipitacions torrencials.
L’estiu més càlid mai registrat obre la porta a una tardor de pluges torrencials
L’estiu "extremament càlid", de rècord, que ja queda enrere comença a deixar pas a una tardor de temperatures normals, fins i tot una mica per sobre de la mitjana, però que serà "plujosa", segons indiquen les prediccions estacionals de l’Aemet (Agència Estatal de Meteorologia). Ramon Pascual, meteoròleg de l’agència, assegura que, tot i que aquest tipus de pronòstics encara s’han d’afinar, és molt probable que es registrin precipitacions torrencials.
Juristes proposen reconèixer els rius catalans com a persones jurídiques
¿És possible convertir els rius en persones jurídiques perquè gaudeixin de més protecció ambiental efectiva? Aquest interrogant és el punt de partida d’una investigació que va començar centrada en el cas del riu Gaià i que acaba obrint la porta a la possibilitat que les masses d’aigua dolça de Catalunya puguin arribar un dia a l’estatus que ja s’aplica al Mar Menor.
La biografia del Ter
Quan el 2017 es va reconèixer el riu neozelandès Whanganui com a subjecte de dret, encara era aviat per intuir que passaria el mateix amb el Mar Menor, a Múrcia. Però el dictamen va quedar gravat en la ment de l’artista Anna Dot, que va decidir preguntar-se si el riu Ter, el que passava pel seu poble, podia acabar igual. "En aquell moment, estàvem en plena pandèmia i jo, tot i formar part del Grup de Defensa del Ter, no tenia cap connexió especial amb el riu", assegura Dot a EL PERIÓDICO.
Juristes catalans proposen que els rius de Catalunya siguin considerats persones jurídiques, com el Mar Menor
¿És possible convertir els rius en persones jurídiques, perquè gaudeixin de més protecció ambiental efectiva? Aquest interrogant és el punt de partida d’una investigació que va començar centrada en el cas del riu Gaià i que acaba obrint la porta a la possibilitat que les masses d’aigua dolça de Catalunya puguin assolir un dia l’estatus que ja s’aplica al Mar Menor.
Excrements momificats
Els excrements del bestiar que pasta en la majoria de prats de Catalunya es mantenen durant mesos pràcticament intactes. Aquest fenomen s’explica perquè una part considerable dels insectes i organismes que habitualment s’encarreguen de descompondre aquests excrements moren quan s’acosten a aquestes dejeccions ramaderes. ¿I què causa la mort d’escarabats i altres petits invertebrats? Un producte utilitzat per protegir vaques, cavalls i ovelles dels paràsits: la ivermectina.
Reduir emissions costarà a la indústria catalana 9.500 milions
Sílvia Paneque, durante la presentación del informe. / Les mesures necessàries que ha d’afrontar la indústria per electrificar-se i deixar de dependre dels combustibles fòssils tindran un cost d’uns 9.500 milions d’euros, segons un document elaborat per la Generalitat, que estima l’esforç que haurà de realitzar cada sector industrial.
La reducció d’emissions de la indústria a Catalunya costarà 9.500 milions d’euros: «És compatible amb el creixement econòmic»
Les mesures necessàries que ha d’afrontar la indústria per electrificar-se i deixar de dependre dels combustibles fòssils tindrà un cost d’uns 9.500 milions d’euros, segons un document elaborat per la Generalitat, que estima l’esforç que haurà de realitzar cada sector industrial.
Catalunya reclama al Govern alertes diferents segons el risc
Després dels dos episodis de pluges dels últims dies, que previsiblement no seran els únics en una tardor propícia per a la formació de dianes i precipitacions torrencials, el Govern continua estudiant com pot afinar l’enviament dels missatges als mòbils per prevenir la ciutadania. En aquest sentit, Catalunya ha reclamat al Govern disposar d’un sistema de diferent intensitat adaptat als nivells de risc.
Parlon defensa que l’ES-Alert de dimecres no va arribar tard
La consellera d’Interior, Núria Parlon, va defensar ahir el moment en què Protecció Civil va decidir enviar els missatges ES-Alert durant l’episodi de pluges torrencials de dimecres, en què va morir un home que va quedar atrapat al seu vehicle a Olivella (Garraf) al provar de creuar una riera.
El fort temporal deixa una desapareguda en una riuada a Olivella
L’amenaça de fortes pluges es va acarnissar sobre Barcelona tan sols una setmana després que el Govern s’anticipés amb un ES-Alert i la cancel·lació de classes per un episodi que va acabar sent anecdòtic. Ahir, en canvi, quan Catalunya s’havia decantat per una estratègia molt més conservadora en la qual es limitava a demanar prudència, la situació es va complicar i la tempesta va obligar a suspendre vols, interrompre el transport públic a Barcelona i a tallar alguns trams per carretera.
PP i Junts demanen que Paneque comparegui per la dessalinitzadora
El PP i Junts han registrat una sol·licitud de compareixença de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, perquè informi en seu parlamentària sobre la renúncia del Govern a la subvenció europea per a la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes.
Junts i el PP demanen la compareixença de Paneque per la renúncia a fons europeus per a la dessalinitzadora de la Tordera
El PP i Junts han registrat una sol·licitud de compareixença de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, perquè informi en seu parlamentària sobre la renúncia del Govern a la subvenció europea per a la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes. La informació, avançada per EL PERIÓDICO, confirma que va ser el Ministeri, i no Brussel·les, qui va demanar retirar del Pla de Recuperació la mesura que contemplava finançament europeu per ampliar aquesta planta.
Catalunya activa un avís per pluges torrencials però no enviarà alerta els mòbils
Ambient de pluja al centre de Barcelona durant la jornada en què s’havien anunciat fortes tempestes i pluges torrencials, amb alertes màximes i mesures preventives, tot i que finalment les precipitacions a la ciutat han sigut menys intenses del previst. 9 de setembre del 2026. Societat.
Catalunya activa un avís per pluges torrencials però no enviarà alerta els mòbils
Ambient de pluja al centre de Barcelona durant la jornada en què s’havien anunciat fortes tempestes i pluges torrencials, amb alertes màximes i mesures preventives, tot i que finalment les precipitacions a la ciutat han sigut menys intenses del previst. 9 de setembre del 2026. Societat.
Catalunya activa un avís per pluges torrencials però no enviarà alerta els mòbils
Ambient de pluja al centre de Barcelona durant la jornada en què s’havien anunciat fortes tempestes i pluges torrencials, amb alertes màximes i mesures preventives, tot i que finalment les precipitacions a la ciutat han sigut menys intenses del previst. 9 de setembre del 2026. Societat.
Catalunya activa un aviso por lluvias torrenciales pero no enviará alerta a los móviles
Ambiente de lluvia en el centro de Barcelona durante la jornada en la que se habían anunciado fuertes tormentas y lluvias torrenciales, con alertas máximas y medidas preventivas, aunque finalmente las precipitaciones en la ciudad han sido menos intensas de lo previsto. 9 de septiembre de 2026. Sociedad.
Catalunya activa un avís per pluges torrencials però no enviarà alerta els mòbils
Exactament una setmana després, l’amenaça de pluges intenses torna sobre Barcelona i altres comarques del litoral i el prelitoral català. No obstant, aquesta vegada, el Govern, davant el grau de perill dels avisos, ha optat per canviar d’estratègia i no enviar, de moment, un avís als mòbils mitjançant el sistema ES-Alert. Tampoc es limiten els desplaçaments ni es cancel·len classes, extraescolars o activitats a l’aire lliure.
La superfície cremada a l’àrea de Barcelona multiplica per set la de l’estiu del 2025
Lloc on es va originar l’incendi forestal de Sentmenat. | MANU MITRU Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit Afegeix-nos a Google La campanya d’incendis forestals del 2026 a la província de Barcelona ha deixat, de manera provisional, 154 focs i 1.180,42 hectàrees afectades. En total, s’han declarat 30 incendis més que el 2025, un 24% més, i la superfície cremada és 7,4 vegades superior a la registrada l’any passat, quan van cremar unes 160 hectàrees.
La superfície cremada a l’àrea de Barcelona multiplica per set la de l’estiu del 2025
La campanya d’incendis forestals del 2026 a la província de Barcelona ha deixat, de manera provisional, 154 focs i 1.180,42 hectàrees afectades. En total, s’han declarat 30 incendis més que el 2025, un 24% més, i la superfície cremada és 7,4 vegades superior a la registrada l’any passat, quan van cremar unes 160 hectàrees. Són dades que va presentar ahir la Diputació de Barcelona en el primer balanç de la campanya, que s’estén del 17 de juny al 31 d’agost.
La superfície cremada a l’àrea de Barcelona multiplica per set la de l’estiu del 2025
La campanya d’incendis forestals del 2026 a la província de Barcelona ha deixat, de manera provisional, 154 focs i 1.180,42 hectàrees afectades. En total, s’han declarat 30 incendis més que el 2025, un 24% més, i la superfície cremada és 7,4 vegades superior a la registrada l’any passat, quan van cremar unes 160 hectàrees. Són dades que va presentar ahir la Diputació de Barcelona en el primer balanç de la campanya, que s’estén del 17 de juny al 31 d’agost.
Un estudio estima que la ampliación del aeropuerto implicará un aumento del 20% de las emisiones
La ampliación del aeropuerto de Barcelona prevista por el Govern puede aumentar un 8,2% las emisiones de dióxido de carbono vinculadas al tráfico aéreo en 2030 y hasta un 21,8% en 2033. Esta es la principal conclusión del informe elaborado por el Observatori DESCA que, según la entidad, es el primero que trata de cuantificar el impacto medioambiental del proyecto, algo que hasta la fecha no han planteado Aena ni la Generalitat.
Show More
loading
Actions
Get in touch with Guillem
Contact Guillem, search articles and posts on X, monitor coverage, and track replies from one place.
Learn more about Muck Rack