Joan Guasp

Aquest començament d’estiu, aprofitant l’avinentesa, he presenciat uns quants partits de futbol infantil i amateur. Per tal d’estalviar despeses, alguns d’aquests amistosos es varen disputar sense cap mena d’autoritat arbitral. Va ser aquesta sobtada absència d’àrbitres allò que els va convertir en veritables espectacles esportius jugats amb cordialitat i harmonia. Un gaudi acordat entre cavallers. Jo, com a part del reduït i animat grup d’afeccionats, ho vaig fruir de bon de veres.

Personatges.- CONDEIXEBLE ESTUDIANT (En una aula acadèmica) CONDEIXEBLE.- A la teva edat, encara estudies? ESTUDIANT.- Sí. CONDEIXEBLE.- T’agrada estudiar? ESTUDIANT.- Sí, m’agrada molt. CONDEIXEBLE.- Sembla que dediques moltes hores a l’estudi. ESTUDIANT.- Moltes, per no dir totes, i no són suficients. CONDEIXEBLE.- Recordo quan estudiàvem plegats. Mai no et cansaves. I ara tampoc et canses? ESTUDIANT.- No. CONDEIXEBLE.- Gens? ESTUDIANT.- Gens. CONDEIXEBLE.- És d’admirar la teva força de voluntat.

Añade a Ultima Hora en Google Fa més de quaranta anys que en Llorenç Capellà em digué que per ell un article d’opinió és una peça literària, com una novel·la, un conte o una obra teatral. Sempre ho he tingut present. Sé que alguns lectors consideren els articles d’opinió periodístics com a literatura barata o de segona. No ho poden dir els que llegeixen els d’en Llorenç i els meus, que els omplim d’espectres del passat i d’aparicions enigmàtiques del futur.