Josep Sagués Matas

Passa el temps. Sovint ens sembla massa lent; d’altres vegades ens sorprenem que ens sembli tan ràpid. Cada època té el  seu tempo. De vegades ostentós. Temps d’«allegro ma con moto» en què el vals ens sembla una  música força adient. Quan les circumstàncies han conduït a dansar i gaudir en altres ritmes, és quan la música ho ha anat reflectint. Els bojos anys 20 , el frenètic xarleston.

Aquesta darrera setmana, que segons la dita: per la Mare de Déu d’Agost a les vuit és fosc, una foscor poc habitual a les nostres contrades. Una casualitat que per una vegada, sí que estava relacionada amb una causalitat. Per una vegada, després d’un munt de notícies que pretenien ser causa de «casualitat» i no pas de «causalitat», reconforta trobar-se amb un fenomen admès per a tothom. Malgrat tot, un eclipsi, o eclipsar, no és pas només un fenomen astronòmic.

Hi ha coses que són diferents. Al juliol fa calor, sempre n’ha fet, però enguany més. Curiosament, però, els juliols moltes vegades han estat  «calents» per altres motius. A tall d’exemple, els EUA celebren la seva independència el dia 4. Els francesos, el triomf de la Revolució Francesa el 14. Són celebracions de la llibertat dels pobles. Espanya, però, durant quaranta anys ha estat celebrant tot el contrari. Fou un 18 i 19 de juliol del 1936.