Eva Piquer

¿Què fas amb la vida que et queda quan ja saps que no ets immortal? Viva, l’òpera prima d’Aina Clotet com a directora de llargmetratge, s’instal·la en el rastre que deixa una malaltia de les que poden matar. La Nora, una dona de quaranta anys que ha passat un càncer de mama, torna al món amb el cos canviat, l'amenaça de la mort encara a prop i una urgència gairebé física de sentir-se viva. El punt de partida podria haver conduït al drama edificant o a la lliçó de superació.

En una escena d'una pel·lícula que no em canso mai de mirar, Frankie & Johnny, el personatge de Michelle Pfeiffer diu a la seva mare: "Potser no soc la persona més feliç de totes les que han viscut, però no és culpa teva". Pensava en aquesta escena tot sortint de veure Sorry, baby al cine Maldà (un altre dia parlaré d'aquesta curiosa sala barcelonina que és el Maldà). Sorry, baby és una cinta escrita, dirigida i protagonitzada per Eva Victor.

Fer una pausa. La idea podria enamorar-te: silenciar els rellotges, estirar-te al mar o al sol o al cel, deixar l'estrès en punt mort, respirar fondo i quedar-te només amb tu. És tan bonic com sospitós. Fa tres mesos vaig dir a algú fem una pausa, allunyem-nos una mica per retrobar-nos millor, hem emprès un camí que acaba en barranc.