Francesc Canosa Farran

M’agafa la mà i em fa ballar per totes les habitacions del Castell del Remei. Em marejo. Aquí i allí. Als armaris. Als baguls. Als calaixos. A les cadires. A les taules. Als llits... A tot arreu on giren els ulls hi ha bruses, calces, camises de dormir, cotilles, combinacions, culots, enagos, colls, sostenidors, xambres, tapacotilles, canesús, faixes, gorres... No em deixa anar la mà i amb l’altra va tocant peça a peça.

El 13 d’agost de 1962 el director francès François Truffaut comença a entrevistar el director britànic Alfred Hitchcock. Més de 50 hores gravades. El resultat: El cinema segons Hitchcock. Va, Truffaut, explica: “Vaig demanar al senyor Hitchcock que féssim una entrevista i que revelés tots els seus secrets. En realitat, era com un llibre de cuina, ple de receptes per fer pel·lícules”. Però el llibre aconsegueix una altra cosa: fer obrir els ulls.

Quan el dit fent de ganivet va tallant el cap, surt tot. “Tot això, aquí, aquí...” Tot allò no havia de passar. Mireu què hi ha dins del capet d’aquell nen que el 1939 tenia vuit anys. Bum! Bum! Bum! I més bum! 192 morts i ell viu. Un renascut en el moment més final del final de la guerra. Quan ja no havia de passar res va passar tot. Aquesta és la història de Jordi Roiger Tresens, el xiquet que sobreviu a una de les tragèdies instantànies més grans del segle XX a Catalunya.