Laia Colom Mallat

A Catalunya, l’esperança de vida d’una persona pot variar fins a deu anys segons el barri on neix i viu. No és una qüestió genètica ni de decisions individuals, sinó el resultat directe de desigualtats socials persistents. La realitat és clara: les condicions de vida —l’habitatge, l’educació, les oportunitats laborals, les xarxes de suport, l’entorn urbà o rural i els recursos culturals i comunitaris— modelen profundament les trajectòries vitals de les persones.

Segueix-nos a xarxes per estar al corrent de les últimes novetats En els darrers anys, els habitatges amb serveis han generat un debat interessant entre professionals del sector social i sanitari donat que s’estan consolidant com una alternativa als domicilis habituals i a les residències per a persones grans.

La solitud no volguda té un impacte directe en la salut i el benestar de les persones i, en concret, en la qualitat de vida i l’esperança de vida. Implica una major prevalença de mortalitat prematura, de trastorns i malalties mentals, de patologies coronàries i de deteriorament cognitiu, entre altres. La mateixa percepció de l’estat de salut de les persones que se senten soles també es veu afectada. En conseqüència, la solitud no volguda també té un gran impacte econòmic.