Victòria Coll Bertran

A Catalunya, l’esperança de vida d’una persona pot variar fins a deu anys segons el barri on neix i viu. No és una qüestió genètica ni de decisions individuals, sinó el resultat directe de desigualtats socials persistents. La realitat és clara: les condicions de vida —l’habitatge, l’educació, les oportunitats laborals, les xarxes de suport, l’entorn urbà o rural i els recursos culturals i comunitaris— modelen profundament les trajectòries vitals de les persones.