Dissabte a la nit vaig sortir. No surto gaire, per la nit, vull dir, a ballar, etcètera. I en aquella festa, on la mitjana d’edat estava per sobre de la meua, vaig fer l’exercici d’estirar del fil de la situació del grapat d’individus que estàvem movent, amb més o menys gràcia, els cossos a ritme de la música. Era el reclam. Si no sé segur que la música m’agradarà, no hi vaig. Una altra cosa és que pugue anar-hi, que normalment, no.