Pep Puig

“Les cartes d’amor no serien d’amor si no ens fessin riure.” Roberto Vecchioni Crec que escrivíem cartes d’amor només pel plaer d'imaginar l'altra llegint-les.

Aturat davant La mandra del Ramon Casas, sento el xiuxiueig d'una dona explicant el quadre al seu home i el seu fill adolescent, i de sobte tinc un dubte. No sé si em ve de gust que m'expliquin la pintura. Fa anys que vinc al MNAC, almenys un cop cada dos mesos, per plantar-me davant d’aquest quadre. És com una necessitat orgànica, que em fa sortir de casa, baixar al metro, sortir a plaça d’Espanya i fer tota la pujada de Montjuïc.

Me'n recordo com si fos ara, no tant dels titelles, sinó dels fils que movien els titelles.